diumenge, 6 de març de 2011

Incívics. Injustícia. Indignació.(II part)

Fins la setmana passada el machupichu cabrón (sense ànims de generalitzar) que em va trencar el cotxe no va admetre la culpabilitat, suposo que pressionat per la policia que s’han portat força bé amb mi.

La meva companyia d’assegurances em va trucar per dir-me que ja podia portar el cotxe a peritar i a arreglar. Al taller em van deixar un cotxe de substitució que tenen per a socis del RACC. He circulat una setmana amb aquest discret vehicle, però com a mínim tenia cotxe. I divendres ja estava el meu llest i vaig anar-lo a recollir.

Just ahir a la tarda, surto a donar una volta i quan passo pel barri on vaig tenir l’accident llegeixo la matrícula d’un cotxe que em va semblar era la de l’implicat. Era el model del del cop, el mateix color i tenia un petit cop a la matricula de davant (per on m’havia picat a mi). “No pot ser, estic obsessionada” em vaig dir. Però al tornar a casa vaig voler tornar per allà i fixar-m’hi més. A casa vaig mirar la matrícula i, efectivament, HO ERA. Quina ràbia! Quina impotència!

L’últim cop que la poli em va trucar va ser per dir-me que estaven fent un informe al meu favor dient que ells podien assegurar que era ell. El personatge tenia el carnet retirat, es va presentar a comissaria a reclamar el cotxe begut, es va negar a fer la prova d’alcoholèmia, havia anat un altre dia a reclamar el seu cotxe de males maneres perquè el tenien al dipòsit i hem va dir que li havien posat quatre multes d’imports considerables i que “no se iba a ir de rositas” (paraules textuals de l’agent). Però visto lo visto, segur que va tenir abans ell el seu cotxe que jo el meu.

Jo hauria d’estar contenta (que de fet n’estic) de no haver-nos fet cap mal i de tenir la sort que com a mínim, encara que no decència, si que tenia assegurança i finalment tot se m’ha resolt favorablement. Però.... em van donar ganes de tornar allà i trencar-li un vidre o punxar-li una roda, o ratllar-li el lateral o fer-li una pintada amb esprai que posés el que és: machupichu cabrón.
Oi que m'enteneu?

6 comentaris:

  1. Sí, noia, quina ràbia! Injustícia del tot!

    ResponElimina
  2. Yo hubiese pillado mi bate de béisbol y se lo hubiese dejado nuevo, le hubiese roto todas las lunas... y de pasada, alguna costilla también a él, independientemente de la raza, religión, sexo...

    Me ha salido la vena malvada, fíjate

    ResponElimina
  3. Doncs no sé pas que hagués fet,eh...No sé pas si m'hagués portat tan bé com tu.Mira que et dic.I fins que no es canviï la llei tot seguirà igual.

    ResponElimina
  4. Como mínimo le hubiese dejado el retrovisor oretrovisores colgando, que hemos de ser comprensivos, pero con ésta sinvergüenceria no hay quien pueda...

    Besos wapa

    ResponElimina
  5. T'entenc a la perfecció, aquesta mena d'idees em passa sovint pel cap, davant d'injustícies així. Però arribes a fer alguna cosa i estic segur que se't cau el pèl. Més val que es quedi només amb una mica de mala llet.

    ResponElimina
  6. Estic amb en XeXu, si fas algo i et pillen... Però bé, una ratllada amb la clau de dalt a baix passant pel costat (cosa discreta), no li podries fer???? jeje

    ResponElimina