dimarts, 1 de març de 2011

Sostre de cotó fluix


Em fa mal el cap i és culpa dels núvols.
O això vull pensar.
A vegades són els propis núvols els que ens atabalen i ens emboiren el pensament.

Perquè la veritat és que aquells altres a vegades són tan macos, posats allà dalt, i corrent amb el vent, i fent formes capritxoses...
No pararies de mirar-los i de deixar-te hipnotitzar per ells, i volar amb ells, lluny dels problemes, sentint-te acaronada per la suavitat de dits de cotofluix i amb un aroma fresc i suau.
Però els núvols, com els somnis, núvols són.

2 comentaris:

  1. M'has fet pensar en el joc d'endevinar la forma dels núvols.N'hi ha alguns que són hipnotitzadors.^-^

    ResponElimina
  2. A mi m'encanten els núvols, almenys aquests que veiem al cel. Avui el cel de Barcelona estava espectacular.

    ResponElimina