Em fa mal el cap i és culpa dels núvols.
O això vull pensar.
A vegades són els propis núvols els que ens atabalen i ens emboiren el pensament.
Perquè la veritat és que aquells altres a vegades són tan macos, posats allà dalt, i corrent amb el vent, i fent formes capritxoses...
No pararies de mirar-los i de deixar-te hipnotitzar per ells, i volar amb ells, lluny dels problemes, sentint-te acaronada per la suavitat de dits de cotofluix i amb un aroma fresc i suau.
Però els núvols, com els somnis, núvols són.
M'has fet pensar en el joc d'endevinar la forma dels núvols.N'hi ha alguns que són hipnotitzadors.^-^
ResponEliminaA mi m'encanten els núvols, almenys aquests que veiem al cel. Avui el cel de Barcelona estava espectacular.
ResponElimina