dilluns, 21 de març de 2011

Comtessa d'Estac

Sempre és una alegria celebrar uns 40 anys. Penso que és una època important de la vida i si és té ganes de celebrar-ho vol dir que es porta bé i és bo donar-li la importància que té. La Núria aquest cap de setmana passat ens ha fet pujar al Pallars (Al fi ho ha aconseguit! No li podíem pas dir que no!) i la veritat és que han estat dos dies que “me han sabido a gloria”. El viatge va ser en bona companyia i tot i el lluny que em semblava, se'm va fer curt. En arribar ja ens esperava l'àpat central de la celebració a la Fonda Farré. Un 10! I de sobretaula un concert de jazz en família, tot un luxe.

Per la tarda vam anar a caminar una mica pel costat del riu i tot i no arribar al punt que ens havíem proposat vam triar com a alternativa jeure una mica sobre l'herba d'un prat temptador. Cap al vespre a Casa Massa, acollidora tant per la casa en sí com per qui t'hi trobes. Jo coneixia a molt poca gent, però no va ser inconvenient per trobar-me molt a gust. Ens va acompanyar un temps immillorable. Fins i tot la lluna ens va regalar una de les seves millors vistes des de feia temps. Què més es podia demanar.

Pel matí vam donar un tomb per Estac (13 hab.). El paisatge és tant relaxant. És un recés de pau. No deixo de fer-me creus del canvi de vida en el que es va embarcar la Ferrando. I li veig tant bé allà! És la comtessa d'Estac, l'alegria de les muntanyes. Hi ha redescobert les feines de la llar sense passar a “maruja”. Ha redecorat la seva vida, en molts i molts sentits. Gaudeix de la feina a un altre ritme, sense presses, sense additius, amb colors i fantasies i amb un somriure d'orella a orella i uns ulls felins que també somriuen. És “l'alegria de la huerta” (i en el sentit més literal). I entre pastís i pastís endolça d'anècdotes el seu quadern particular de bitàcora, amb el suport imprescindible dels Ferrando-Quer que saben donar el punt d'equilibri a qualsevol incident i templar sàbia, pacífica i elegantment els incidents.

Chapeau! Felicitats i llarga vida! Gràcies comtessa pel seu savoir faire. I encantadíssima d'haver compartit el moment. Petons.



3 comentaris:

  1. Ai darling, m'has fet emocionar... Sempre faig broma amb el glamur que tinc a Estac entre muntanyes i ara, a més, títol nobiliari ;-)
    MOLTES GRÀCIES PER HAVER VINGUT I FINS AVIAT, PETONS!

    ResponElimina
  2. Felicitats a la Senyora comtessa d'Estac, per cert que és un títol que sona molt bé xDDD

    ResponElimina
  3. Felicitats Comtessa pels 40, per redecorar la teva vida i per tenir d'amiga a la Laura....

    ResponElimina