dimarts, 28 de maig de 2013

Viure en la clandestinitat

Acabo de repassar correus per veure quan temps feia que el Sr. Smith s'havia retirat, forçosament, de la vida social. 3 anys i mig! Quantes vegades hi he pensat, quantes vegades he pensat en l'injustes que són les coses! Tot i no acabar d'entendre aquella decisió de la que no vaig tenir gaires explicacions , l'he respectat al màxim i he estat fidel a la seva petició:  Espero la teva col·laboració, silenci i discreció en tots els sentits”. O no?
Però finalment un missatge curt per a trencar el gel ha obert una petita escletxa per on hi entra la llum, per on hi cap l'esperança de recuperar tants i tants moments especials de confidències.
No t'espantis Smith, que ja he entés això de que no s'ha aixecat la veda i de que vas de clandestí.
Seguiré sent discreta, tant com tu vulguis i ja trobarem el moment per a trencar de debó el gel i salvar aquest buit que s'ha creat en aquests tres anys. Poc a poc, amb serenitat, sense espatllar res...
Sempre he tingut fe en que aquest moment arribaria. I arribarà.
Ara em pregunto si ha valgut la pena tot això, si ja ha quedat demostrat el que es pretenia, si ha canviat alguna cosa del que se suposava que havia de canviar... Els miracles no existeixen i molt em sembla que tot deu estar més o menys igual. M'agradaria equivocar-me i sentir que hi ha hagut un madurar tot el que va fer que la cosa arribés a aquell coll d'embut i aquest fos el principi d'un haver assolit les coses de manera raonable i adulta. Però si no és així, doncs mira, crec que tu ja hi has posat el que calia de la teva part. I si cal clandestinitat, doncs som-hi!

Ànims Sr. Smith! Que no decaigui la festa!

7 comentaris:

  1. Doncs avui no entenc res de res, i no perquè no ho expliquis bé. Però no entenc aquesta relació, per què es va aturar o per què ara torna. Una mica críptic tot plegat, però és clar, si has de ser discreta, suposo que no toca que ho expliquis tot amb pèls i senyals...

    ResponElimina
  2. Jo tampoc ho entenc gaire, la veritat...

    ResponElimina
  3. Et refereixes a l'agent Smith de matrix, oi?

    ResponElimina
  4. Doncs jo, que al contrari dels altres lectors si que sé una mica del que escrius, crec que has d'anar amb compte. Tres anys fan que un cadàver es podrisca molt, però ja voldria jo que el meu cadàver (que eixe si que no pot tornar de cap de les maneres), em diguera alguna cosa...

    M'alegre molt per tu. Les coses no resoltes sempre es queden ahí, com un ferideta oberta. Començar a recuperar amics perduts sempre és una bona notícia, encara que siga molt a poc a poc.

    Una forta abraçada i que vaja molt bé l'Operació Smith!!!

    ResponElimina
  5. quina profunditat d'apunt....tant que no ho veig.....però si tu ho saps ja n'hi ha prou, apart de que està molt ben escrit.

    ResponElimina
  6. Nois, què ho voleu saber tot!
    Xexu, com tu ben dius forma part de la discreció. Vull fer arribar el missatge però ha de ser encriptat, perquè només ho acabi d'entendre el Sr. Smith, clar.
    Carme: coses meves!
    Pons, no és exactament el de matrix aquest Smith, tot i que alguna relació hi té. xDDDD.
    Dissortat: tu hauries de recordar una altra entrada al Sr. Smith. Sembla com si realment el cadàver haguès resussitat, però encara està la cosa moooolt freda. Temps al temps.
    Joan: Gràcies.

    ResponElimina