diumenge, 26 de maig de 2013

Ús i abús del mòbil

Ahir vaig anar al metge. A la sala d'espera érem 4 persones, 2 d'elles parlant amb el mòbil, l'altra enviant whatsapps i jo llegint un gran rètol que demanava sisplau la no utilització dels esmentats aparells. Tots els que érem allà passàvem dels 40. Vull dir amb això que no hi havia pas cap adolescent amb la febrada de les comunicacions ni res d'això.
Per un moment vaig pensar: Què està passant? No sabem llegir? Hem perdut l'educació? Som una societat malalta d'addicció a l'aparellitis?
Ja sé que molts de vosaltres no patiu aquesta febre perquè alguna vegada se n'ha parlat per aquí, però suposo que sou conscients de que no és el més general. A mi mateixa m'agraden prou els aparells i xatejo i whatsappejo com la que més, però carai, hi ha moments que toca i moments que no toca! I quan en algun lloc et demanen de no fer-ho s'ha de respectar, no?
Ara no treballo a l'empresa però m'agradaria veure el panorama que s'hi respira respecte aquest tema. Veient el que veig a l'escola i a altres llocs on el seu ús em sembla una falta flagrant d'educació, m'imagino com deu anar en els llocs que més o menys pot passar-se més per alt.
A classe d'anglès n'hi ha uns quants que estan més per l'aparell que pel profe. I no és que el profe sigui dolent ni avorrit; a l'escola els qui venen a fer pràctiques van a tot arreu amb el mòbil connectat, a classe mentre observen (no sé pas què observen. Bé, sí que ho sé!) a les reunions, al pati...; l'entrenador de handbol també fa ús de l'aparell mentre se suposa que hauria d'ensenyar tècnica esportiva i enlloc d'això els diu als nens que facin un partit i ell va teclejant... En fi, un descontrol. Doncs res, això és el que hi ha i cada vegada va a més. A vegades em pregunto si sóc jo la que vaig contracorrent. Ho sóc?


8 comentaris:

  1. sense anar més lluny l'altre dia vaig agafar un taxi a bcn i la noia feia anar el whatssapp mentre conduïa. hi ha gent que realment es passa....em pregunto si estan pendents del mòbil quan estan al llit amb la parella....

    ResponElimina
  2. El personal sanitari també usa el mòbil bastant, però jo crec que és més per les moltes hores de feina que fem seguides. Jo l'use poc i en els pocs moments de descans que tinc, però tinc companyes que si treballaren tant com teclegen, acabaríem enseguida el treball. Veritat que si, Elena?? Hehehe.

    ResponElimina
  3. Tu ets la que té l'opció correcta, però segur que ni tu mateixa la segueixes. Trobo preocupant que a les classes de qualsevol edat els alumnes tinguin el mòbil a mà i el vagin fent servir. Si la classe és avorrida, ja tenen distracció assegurada. Més preocupant és que els professionals el facin servir davant dels alumnes. Però no només, tots ho fem en major o menor mesura a la feina, jo mateix et puc dir que estic sempre pendent i que de vegades paro el que estic fent per poder contestar alguna cosa. No està bé, no ho trobo bé, i em sembla un reflex de l'actitud actual que tenim davant la feina, que ens sembla una càrrega molt gran pels beneficis, l'estabilitat i la seguretat que ens proporciona. Acaba sent un peix que es mossega la cua: tinc una feina de merda amb un sou de merda i unes condicions de merda, doncs escolta, m'agafo la justícia per la meva mà i faig una mica el que em rota. No sé si és així, però m'ho sembla.

    Per altra part, sentia l'altre dia que els mòbils aquests tan potents han canviat les estones d'espera, ara ja no hi fa res que qui esperem trigui una mica, sempre tenim el mòbil per anar fent mentrestant. No sé, són maneres de veure-ho. Jo sempre porto un llibre amb mi, i llegeixo en totes les esperes, però també miro el mòbil, i si hi ha alguna cosa per fer, o algú amb qui parlar, acaba guanyant aquesta opció.

    ResponElimina
  4. Jo tinc quatre blocs, és normal que me'l miri una mica, el mòbil. Però la resta de la gent, em pregunto que hi fa tot el dia penjada del mòbil.

    ResponElimina
  5. tens tota la raó....jo tinc mòbil però durant les hores que estic a l'institut el tinc desat, ara bé l'alumnat està moment sí moment també mirant el mòbil...estic pensant en comunicar-me amb ells dins de classe per watsup( no se ni com s'escriu) per cert s'està plantejant incloure un nou trastorn d'addició a les xarxes socials, mòbil etc a la propera edició de la classificació dels desordres mentals ....és clar que l'educació ....si veus fins i tot diputats fent servir l'aparell metre es debat a la cambra...amb aquest exemple ....

    ResponElimina
  6. Realment és preocupant, és preocupant que a hores de classe la gent estigui pendent del mòbil. També trobo preocupant que en hores d'àpats o d'estar amb altres persones, la gent s'hi enganxi.

    Jo també estic força pendent de l'ordinador a casa i del mòbil fora, però mai, mai a la feina i mai quan estic amb gent.

    Ara bé: pel tren, o en algunes estones d'espera, reconec que també m'hi enganxo... si posa que no, és que no, però ho mirem, tot els què diuen els rètols?

    Em sembla un tema complicat, a quest dels aparells... cada vegada van a més les addiccions.

    ResponElimina
  7. Quan em vaig canviar el mòbil i la noia de la botiga em va preguntar si el volia amb internet, li vaig contestar directament que no.
    :)
    Ja passo prou temps connectada quan estic a casa i no vull estar pendent del mòbil contínuament. Així de senzill.
    A més, considero una falta de respecte cap a la feina i cap als companys, utilitzar el mòbil en el lloc de treball. Però com moltes altres coses, són decisions personals.

    ResponElimina
  8. Joan: Es com tenir l'amant a la tauleta!
    Dissortat: Ja li val a l'Helena. Pobres pacients!
    Xexu: No em sembla prou lícit això que dius d'agafar-se la justícia per la mà i fer el que a un li rota. Es comença així i s'acaba amb la dependència total.
    Helena: N'hi ha que és per pur vici!
    Elfreelang: Ets de les meves. Estic amb tu!
    CArme: No, si l'ús és bo. El que no ho és tant és l'abús. I n'hi ha que confonen una cosa amb l'altra.
    Gerònima: És una opció, minoritària, però una opció.

    ResponElimina