divendres, 3 de maig de 2013

Els meus passeigs de dijous (III)


Dijous, nou passeig.
Ahir vaig sortit amb més temps perquè havia de fer unes gestions al banc. Va ser un trajecte diferent. No hi havia la gent que em trobo altres dijous. N'hi havia menys perquè quan s'acosta l'hora punta de l'entrada a les escoles sembla que s'ha premut el botó d'acceleració de les partícules: nens amunt i avall i mares i avis remugant al davant o al darrere.
Vaig gaudir molt del camí, caminant amb un ritme més tranquil, relaxada, a gust. El carrer estava més buit i els qui ja hi eren també semblaven més tranquils. Clar, em vaig adonar que els qui surten amb el temps just, amb nens o sense, són sempre els mateixos. I els que són puntuals també són sempre els mateixos. Quin mal costum aquest d'anar sempre amb el petard al cul! Jo no ho puc criticar perquè sóc de les que apura fins a l'últim moment, de les que vol aprofitar tots els segons i sempre vaig amb les presses. El passeig de dijous em va servir de lliçó. El camí va ser més plaent i el passeig més conscient. I no està pas malament l'aprofitar el temps per aquest fi! Al cap d'avall no sé si s'aprofita tant el temps en aquells moments d'histerisme inconscient.
Hem de posar serenitat en les nostres vides. Canviar el ritme. Donar-se temps per a pair els moments. Sortir només 5 min. abans de casa et dona un coixí de tranquil·litat que val ben bé la pena.

10 comentaris:

  1. Jo faig per llevar-me amb molt temps de sobres, que no sigui engolir l'esmorzar, dutxar-me i sortir corrent. No sabria dir per què, però anar amb calma als matins em va bé, o almenys és la fórmula que porto temps aplicant, i m'agrada.

    ResponElimina
  2. JO també he agafat el costum de poder seure al sofà deu minuts abans de marxar a treballar. Són deu minuts de posar les neurones en ordre per començar un nou dia, que sempre es presenta dur.

    ResponElimina
  3. Jo sempre he observat això, els que arriben tard són sempre els mateixos i els que arriben aviat també. Jo sóc d'arribar aviat, però he observat que en algunes reunions concretes, faig na excepció i arribo pels pèls... cosa que no sé si diu gaire a favor meu o gaire a favor de les reunions... he, he, he...

    Jo també sóc d'aprofitar els moments i no m'agrada arribar molt abans d'hora i haver d'esperar molt, però si amb temps suficient per no córrer. Com més gran em faig més odio les presses.

    ResponElimina
  4. Cinc minuts? Jo surt vint minuts abans. Nervioset que sóc, ja saps... xD

    ResponElimina
  5. Una bonica reflexió que em costa molt posar en pràctica. Però no em rendeixo. Ho tornaré a provar!

    ResponElimina
  6. Xexu: Doncs si va bé, no cal canviar. Ja se't veu organitzadet, ja.
    Joan: Prou falta far posar les neurones en ordre. Però jo veig 100 min. lliures i sempre em surt alguna idea per aprofitar-los en alguna altra cosa i llavors,...la cago. En necessitava 12! Sóc una malalta del no parar. Algún dia hauré de posar el fre a la força.
    Carme: L'edat et va posant quietud, és veritat. Però jo em sembla que en necessito molts per a calmar-me el suficient.
    Dissortat: Com si et veiés per un forat. I després et deus posar nerviós amb l'espera. Hi ha una dita que diu: De què serveis arribar puntual ni no trobes ningú per agrair-ho. Ei, en una ocasió vaig arribar jo primer...
    Maria: Va preciosa, ho aconseguiràs, pensa-hi amb carinyo.

    ResponElimina
  7. és curiós jo aquest curs també passejo..bé el que faig és més una excursió que un passeig perquè ara també hi ha dies en que vaig a peu fins a la feina ( hora i quart en pujada) caminar va bé per treure cabòries!

    ResponElimina
  8. ah això si surto amb molt de temps ....sempre arribo abans d'hora...i tens raó el temps és per fruir-lo!

    ResponElimina
  9. Anar en calma t'ajuda a assaborir el temps, a més de poder veure i sentir coses que amb les presses no veus ni sents.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  10. Vols dir caminar fixant-te en el teu voltant? sense mirar el mobil? no se pas si en sabria, encara cauria, seria com voler caminar tot pensant que has de posar un peu i ara l'altra.

    ResponElimina