 |
| El cel d'aquesta tarda |
La pressió de la presència es notava a sobre dels nostres caps. El sostre es sentia molt aprop.
El cel ja no era infinit, ja no era lluny, i espantava i captivava en igual percentatge. Allò que diuen del fifty/fifty.
Quins núvols, quina immensitat! Allà dalt hi havia una festa. S'estava preparant l'eclosió.
Natura generosa.
Natura dominant.
Imprevisible sovint.
Sinistra a vegades.
Insuperable sempre.
I amb tot i això, també ha sortit el sol!
Res exclou res! Gairebé això és estar en els núvols!
M'agraden els cels ennuvolats, l'efecte que fan és espectacular. Allà dalt hi ha autèntiques batalles, però des de baix fa goig veure-ho. Mirar cap amunt et pot canviar la cara en algun moment.
ResponEliminaQue poca cosa som davant la natura, però en som una bona part i encara hem d'aprendre a respectar-la
ResponEliminaaquests dies la natura i el cel ens dóna cada dia una bona dosi d'espectacle núvols que passen rabent, altres més estàtics, de tota mida, forma i condició ....món mogut acompanyat per una primavera canviant i intempestiva com les d'abans
ResponElimina