dilluns, 27 de setembre de 2010

Quin goig de cel!

En les últimes setmanes els núvols ens decoren uns cels espectaculars. De bon matí muntanyes de núvols atapeïts i blancs fan una sanefa a l’horitzó. Semblen realment de cotó fluix, tou i net. A estones es tenyeixen de gris i la cosa es posa més trista i amenaçadora. Quan el sol comença a caure, els diferents rajos els pinten de colors a vegades rosats i altres ataronjats i brillants, deixant-te meravellat per la immensa bellesa de la natura. I molt de pressa van canviant de posició i de to fins que els enfosqueix la nit.
(ara resulta que no puc descarregar-me les fotos, bé, ja ho arreglaré i les posaré aquí quan pugui)

7 comentaris:

  1. Es la tardor en tot el seu esplendor...colors terra i taronja la meva estació favorita.

    Besets

    ResponElimina
  2. Les haurem de veure doncs aquestes fotos...a veure, a veure^-^

    ResponElimina
  3. Ara ens has deixat amb les ganes de fotos, eh?

    Pel que expliques en paraules deuen ser molt boniques!

    ResponElimina
  4. Esperem veure aquest cel de fotos.

    Salut!!!

    ResponElimina
  5. Com diu la Carme, una imatge val més que 1000 paraules -encara que siga d'un sofregidet de bledes, que si es veu, quasi que es podria donar una xicoteta opinió, si no? ¬¬ -, però ho has explicat tan bé que sóc capaç de veure-ho amb el poder de la ment.

    ResponElimina
  6. Aquesta època és magnífica per gaudir d'uns cels preciosos!!!!!

    ResponElimina
  7. Qui dèia que la tardor és trista? Realment podem observar encara coses ben boniques... ;)
    Quan puguis, Laura, passa't pel meu blog a recollir una coseta per tu. Petons! ;)

    ResponElimina