diumenge, 12 de setembre de 2010

La Diada


Una nova Diada celebrada en germanor i deixant fita en un nou racó per les alçades de la Baronia de Rialb. Aquesta vegada als Carrils de l’Alzina. Els Carrils són unes muntanyes rocoses, amb formes curioses esculpides per l’erosió i des d’on es pot gaudir d’una vista espectacular de tot el municipi.
Cada any triem un nou repte, un nou racó per a descobrir, un lloc del que hem sentit a parlar sempre i mai hem visitat, tot i estar força a prop. Aquest any contàvem amb el propietari de la masia de l’Alzina, propietat pairal que intenta mantenir en bon estat per tal de que es conservi el patrimoni familiar i històric del municipi. Es tracta d’una masia que es va acabar de fer al 1936, just quan va començar la guerra i que va haver de ser abandonada perquè per motius polítics aquesta família va haver de fugir a França. Al cap dels anys, quan la cosa estava més calmada, la família va tornar a la seva terra però van viure pocs anys allà i va a passar a ser habitada pels masovers d’aquelles terres. Actualment ha quedat buida i poc a poc s’està restaurant amb molt de carinyo.
Quantes coses, petites coses, tenim a la vora i no coneixem! La terra és immensa, la natura aclaparadora. En aquestes ocasions, quan sóc allà dalt i puc mirar als quatre costats, sentint-me res davant de tot el que m’envolta, em brota un sentiment d’aferrament a la terra, una emoció interna que em fa valorar enormement la sort de sentir-me viva davant un arbre, un tros llaurat, una masia ferma, un riu d’aigua transparent... i em sento feliç de poder anar a penjar en aquell paratge la senyera que em fa vibrar. I no podria explicar perquè és així i perquè no és d’una altra manera, però el cert és que ÉS AIXÍ.

De bon matí com cada any
equip en mà i cap a la muntanya.
Olor a terra, el sol brillant,
Amb molta il·lusió i anant fent gana.

I fem el cim, amb cansament.
Clavem el ferro i el tros de roba.
Obrim els cors, mirem l’entorn,
deixem la petja al mig del món
I amb el cor ple de l’emoció
desfem camí, descansem la ment
tot amerant-nos de romaní i de farigola.

Ja des davall oneja al vent
Roig sobre groc i amb el fons blau
Del cel lluent que ens regala avui
Un dia ple, de goig i de pau.

4 comentaris:

  1. Una diada molt maca! No conec aquests indrets, però em fas venir ganes d'arribar-m'hi.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Bandera al vent, buscant la llum...

    Un petonet

    ResponElimina
  4. Laura arribo una mica tard, de vegades sóc una mica lent; semblo una tortuga prenyada... Però ara ja sóc ací. Veig que vas gaudir d'una bona Diada, els indrets que ensenyes són molt bonics, i la història que narres, també.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina