Sant Jordi

Llibres i roses,
roses i llibres.
Avui és un dia de festa,
Avui és un dia de carrer,
El sol ha acompanyat per celebrar-ho

Avui a Catalunya és un dia per a dir t’estimo i per a fer-ho, es regalen roses vermelles, que és com posar a les mans de la persona estimada el teu cor latent…

El que passa és que l’esperit consumista de les nostres societats fa que es perdin moltes vegades el sentit de les tradicions i ja estem més per veure qui troba la rosa més original, més grossa, més pomposa, en el fons la més competitiva... Fins i tot aquí arribem. I no pensem que el que hem de buscar és una rosa fresca, bonica, sincera i, molt important, sense espines, i això no ho dic precisament en el sentit literal de la paraula, que també.
En quant als llibres, doncs també per un dia es cau en la temptació del consumisme i alguns brillen, a vegades sense llum pròpia, i altres passen desapercebuts, inclús poden passar a ser arraconats per sempre, tot i tenint un gran interior.
En aquests moments tinc molta lectura acumulada. Estic llegint El mundo, l’últim premi Planeta. M’està agradant força però no per això em pregunto quins són els criteris que te establert el jurat que atorga aquest premi. També tinc pendent Villa Diamante i El Celler.
Aquest Sant Jordi em criden l’atenció La sort del meu destí, de l’Isidre Esteve, Ningú ha escombrat les fulles del Jordi Llavina, Paraules que curen de l’Alex Rovira i L’últim patriarca de Najat El Hachmi. Difícil oi?

(Post del dia 23/04/08 transferit el 25/04/08)