LA JUSTÍCIA

Ahir es va celebrar el judici corresponent al robatori que vam patir el passat dia 22 de febrer amb la tècnica del tirón. La Núria, companya d’aventures, incloent-hi aquesta, que va ser a qui li van estirar el bolso, em va trucar indignada per com havia anat tot.

Resulta que desprès de patir l’acte delictiu, d’haver d’anar a fer denúncia, roda de reconeixement, faltar a la feina, gestions diverses, nervis i maldecaps, la van sotmetre durant el judici a un seguit de qüestions posant en dubte la seva paraula. Ella anava a pèl, en canvi els delinqüents anaven assessorats i acompanyats dels corresponents advocats d’ofici (que paguem tots nosaltres) i que se suposa que han de fer justícia.

Em pregunto que és la justícia, en aquests context.

És clar que l’advocat ha de fer el seu paper que és defensar el seu “client”, però d’aquí a basar la seva defensa en el tòpic del bon atac, sabent d’antuvi (perquè en el fons ho han de saber) que en són, de culpables, i que tu no has anat allà per gust a patir nervis i mals rotllos... És una situació surrealista, que voleu que us digui. Els dos nois que ens van robar s’han passat des del 22 de febrer fins ahir a la garjola, han tingut els seus advocats que els han defensat a uñas y dientes i la Núria s’està prenent, gràcies a tot això, pastilles per a poder dormir. Sort que gràcies al seu cunyat que va ser molt hàbil i professional i la Imma que és una tia amb un parell d’ovaris (i suposo que la sort també va acompanyar) va recuperar totes les pertinences:claus, documents, ulleres, mòbil, i inclús els diners. Però el mal tràngol no te'l treu ningú, ni el d’aquella nit, ni el dels moments dels reconeixements, ni el del judici... Només et queda la satisfacció que aquests han hagut de pringar aquests dies però la veritat és que et penses molt i molt bé el que fer si això es repeteix, perquè el preu de demanar únicament que es faci justícia és força car i desagradable.

Així no podem anar bé. I a sobre, encara no sabem si finalment el veredicte va ser de culpabilitat i amb quina pena ho paguen o d’innocència. No estaria malament, en aquests casos que a aquests personatges se'ls fes tornar al seu país, per exemple. Què de xoriços amb els de casa en tenim prou! I sort que al final només era un bolso!!!! No anem bé, no anem bé!!!