dimecres, 9 d’abril de 2008

Atenea

Avui passava per davant de l’hotel Atenea i hi havia un grup d’unes 15-20 persones que s’estaven fent una foto a l’entrada, en pla equip de futbol, tots riallers i contents. Estava clar que era un grup de treballadors d’una empresa que eren allà fent alguna jornada o curs o reunió corporativa. Enseguida m’ha vingut al cap la meva vida anterior. Què a flor de pell que ho tinc encara!!! I precisament m’ha vingut al cap el que va significar per a mi l’Atenea: va ser l’escenari on vaig pujar de banda, professionalment parlant, a Temoinsa, va ser el lloc que en un moment concret va triar la companyia per a fer reunions, cursos, inclús una festa de Nadal i en els que vaig ser-ne viva protagonista i va ser on em vaig anar acostant i coneixent a qui em va ajudar i ensenyar i recolzar en tot això. En guardo tant bons records d’aquells principis.
En aquells moments es començaven a elaborar les mels que més endavant tastaríem en quant a èxits professionals. En aquells moments la meva realitat laboral era un somni, un somni real, un somni en el que hi participava de manera viva i activa. I la bombolla de sabó es va anar fent grossa i canviava de colors, i anava donant voltes i va arribar un punts que va fer PLOF! És va trencar i va desaparèixer i amb ella tot aquell somni es va acabar de cop. Tot es va fondre.
Avui, quan he tingut aquests pensaments he valorat que ara estic bé, que m’alegro d’estar on estic i crec que he estat afortunada amb el canvi. Avui per avui no em queixo, tot al contrari. Hi ha coses que em dol haver perdut, però així és la vida. I encara que fàcilment amb aquest tema em tornen les llàgrimes als ulls, penso que ja he après a veure-ho d’aquesta manera: aquell somni es va acabar però qualsevol nit pot tornar a sortit el sol i viure una altra bonica història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada