diumenge, 4 de maig de 2008

Amunt les mares, que no decaiguin!!!


Avui és el dia de la mare. En realitat cada dia és el dia de la mare perquè les mares sempre hi són, les 24 hores del dia i sempre es preocupen per tot, encara que a vegades sembli que algunes no compleixen aquests canons.
Jo puc parlar des del punt de vista de filla i des del punt de vista de mare. I també puc parlar com a observadora de les moltes mares dels nens que tinc a l’escola i en tots els casos les lloques acaronen, vigilen i protegeixen als seus pollets, cadascuna amb el seu estil, unes més de prop i altres en la distància, però totes fan de mare.
I algunes potser no ho fan tant bé. De fet n’hi ha que ho fan força malament, unes per ignorància i altres per negligència, però gairebé sempre i malgrat tot, la mare és la mare i de mare només n’hi ha una.
La meva és la millor. La meva és una marassa. La meva em va estimar molt ja abans de néixer i això em consta, no perquè m’ho digués algú, sinó perquè ho he sentit. I això és un luxe. Jo he sentit que la meva mare sempre m’ha estimat i ha volgut el millor per mi. No vol dir que sempre m’hagi entès, però si que ha fet el que ha considerat millor per a mi i m’ha ensenyat uns valors que m’han fet créixer com a persona, com la persona que ara sóc. Ho ha fet a la seva manera, sense ni diplomatura ni llicenciatura per a fer de mare, ni sense cap Master ni res, només amb amor que és l’ingredient necessari per exercir aquesta professió.
La professió de mare no és fàcil. És l’entrega, la paciència, la tendresa, la constància, la improvització, la sensibilitat, .... tantes i tantes coses que no s’acaben d’entendre fins que tu tens fills....
I a canvi de tot això, només amb un petó tenim recompensats tots els esforços.
Amunt les mares, que no decaiguin!!!!

1 comentari:

  1. Apa, jo que em pensava que la meva mare era la millor...!
    Quanta raó tens, Laura, sense carnet ni carrera hem de tirar endavant cada dia. Ànims mamis!

    ResponElimina