Wonder de R.J. Palacio

Ens va arribar a l'escola la recomanació per part de l'editorial d'aquest llibre, enfocant la lectura cap als alumnes més grans. Vaig buscar per internet i en vaig llegir una quants comentaris que em van donar bona espina i dit i fet, l'he llegit.

M'ha agradat molt. És una lectura fàcil, agradable, actual i amb una bona càrrega de valors a treballar o a reflexionar.

Podria resumir l'argument breument dient que el protagonista, l'August, és un nen amb una deformació important a la cara que ha fet que no vagi a l'escola fins als 11-12 anys. Llavors decidecixen provar-ho amb totes les pors per part d'ell en primer lloc, dels pares, del propi director del centre on anirà... i tot el que al principi és un munt de problemes es va convertint en el suport necessari pel creixement interior tant del nen com de tots el companys de classe i demés personatges que hi estan en contacte, donant-nos la lliçó de que no ens podem deixar portar per l'aspecte de les persones ja que el veritable tresor està mén enllà.

És una novel·la plena de sensibilitat que aborda la crua realitat de l'ésser diferent i com la majoria es deixa portar pels qui s'han erigit com a líders per motius ben poc ferms, fent patir a aquest que no és corrent i marginant-lo.

Al final, i encara que no sempre sigui tan clar, impera en aquesta història una bona màxima:

"La grandesa no consisteix a ser fort, sinó a usar bé la força... El més gran de tots és aquell que aconsegueix arribar a més cors amb la seva força. El més gran és aquell que gràcies a l'atracció que exerceix el seu propi cor és capaç d'arribar a més cors.