dijous, 18 de juliol de 2013

Ai, setembre!

Avui no estic bé. No se si dir que estic trista o enfadada.
Ahir van surtir la llista provisional de destinacions pel proper curs escolar. No m'han concedit la comissió de serveis que vaig demanar, però això ho he hagut de deduir després de mirar en mil i un llocs i de fer les meves càbales amb la informació a la que puc accedir. Ni una paraula d'explicació per part del Departament, ni per saber perquè si ni perquè no, ni els criteris de concessió ni de qui depent la tal decisió, ni res de res. Només un mar de boira! I això que aquestes coses haurien de ser molt transparents perquè parlem de funcionaris públics. Però clar és tant poc transparent que no tens ni arguments per al·legar res. I després ens estranyem que en les altes esperes polítiques hi hagi corrupció i coses fosques... en fi que no m'hi vull fer més mala sang i que igual d'aquí un temps agrairé el canvi que ara no desitjo.
Però necessito escriure el que sento. Aquest matí després d'intercanviar correspondència amb la que fins ara ha estat la meva directora i sondejar el terreny he vist clar que s'havia tancat una etapa. He agafat el cotxe i he anat a explorar el terreny cap al que serà el meu nou lloc de treball a partir del 1 de setembre. Casualment he passat per davant de l'empresa en la que vaig treballar 17 anys abans de fer de mestra. Uff, quin nus se m'ha fet a la gola! L'empresa ja no existeix i l'edifici està completament abandonat, però els records segueixen molt frescos  de tot el que allà hi vaig viure. Aquell sí que va ser un canvi! El d'ara és un canvi relatiu i segur que l'encaixaré en quatre dies, però els canvis costen. I a mí el que més em costa pair és el sistema. Amb aquest si que no puc! Banda d'incompetents!
Quan he arribat al nou centre, com era d'esperar no hi havia ningú. El centre estava tancat i el barri bastant buit. No tindrà res a veure amb on era ara. No he pogut evitar que els ulls se m'omplissin de llàgrimes al mateix temps que intentava pensar en positiu del que pugui passar al setembre.
He tornat a casa i he parlat per telèfon amb la nova directora: m'he presentat i li he explicat breument el meu perfil per si ho necessitava saber. No l'he vist molt preocupada per res i m'ha dit que ja parlarem al setembre. Això no sé si és bo o dolent, però bé ja no hi ha més voltes que donar. I d'aquets tema, fins setembre!

7 comentaris:

  1. Això d'estar pendent cada any d'on podràs exercir a partir del setembre següent és una murga. No sé per què el sistema funciona així, segur que s'acaben fent estupideses com canviar una plaça per una altra quan el més fàcil seria que ningú no es mogués de lloc, però bé, em sembla que ni vosaltres teniu esperances que això canviï.

    ResponElimina
  2. Doncs ja saps, a esperar setembre. Ja no queda tant, a més a més, tu sempre caus com els gats. Àninms!

    ResponElimina
  3. em penso que en tots els àmbits estem igual, mai saps on aniràs a parar i la durada, s'han acabat aquells temps on es garantia la feina i el lloc per molt de temps.
    No et facis mala sang i a tirar endavant que és l'únic camí que ens queda.

    ResponElimina
  4. Guapa, ànims! Segur que tot anirà, encara que passis l'estiu un pèl preocupada per tots els canvis que s'acosten!

    ResponElimina
  5. Tot canvi en el departament suposa que ens enfadem, si és que ens tenen per res... com números, ballem davant dels ulls que ens posen en llocs com soldats en un tapís.
    Pel que et faci falta, aquí me tens... estem en el mateix barco.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Creu-me que t'entenc molt bé....jo per sort si sé on sóc i seré però no pas que és el que m'hauré de preparar amb presses i angoixa pel proper curs perquè fins setembre no ho sabré....i després parlen d'excel·lència i qualitat

    ResponElimina