dijous, 25 d’octubre de 2012

Skyrunning

Sabeu en què consisteix el Skyrunning? Doncs és tracta d'un esport extrem, és una disciplina esportiva de curses de muntanya de fins a 2000 m. o més i amb un pendent superior al 30%. La Federació Internacional de Skyrunning gestiona i regula la pràctica d'aquest esport que a més a més consta de diferents modalitats que van des de la curta i empinada "Quilòmetre Vertical" a les més populars "SkyRace" i "SkyMarathon". També inclou les curses verticals curtes, com els ascensos a gratacels "SkySpeed".

Uff, només de pensar-hi jo ja m'he esgotat!
Està clar que cadascú té les seves aficions i que una bona a tenir és fer una mica d'esport, però això em sembla una mica massa, no?

Però resulta que aquests dies tenim un protagonista que l'ha fet més popular, encara que no sigui en la pràctica si en el coneixement del que és aquest esport extrem. És el Kilian Jornet. Quin nano, tu!

No fa gaire va sortir al programa El convidat. Em va agradar molt el que explicava, tota la relació d'ell amb la natura, amb la muntanya, etc. La seva vivència ha estat molt particular i les seves reflexions molt sanes i encertades. Però em temo que potser està anant massa al límit. No oblidem que en aquestes curses darrerament hi ha hagut inclús algún mort. El cos pot donar molt de sí si se l'entrena, però potser no cal tant, oi?

Annexo alguns comentaris extrets del programa de TV3.

Quan portes 16 hores corrent, el dolor hi és, però has d'aprendre a conviure-hi. El córrer a llarga distància és un exercici mental d'enganyar la teva ment. El principal mitjà que tenim per d'enganyar-la és el paisatge. Però això només dura unes hores. Al cap d'una estona això ja no et serveix, el paisatge ja és tot igual. Llavors pots posar-te música que també distreu, o inventar-te històries, pots pensar que ets un indi i que t'empaiten els vaquers, o que ets un soldat... t'has de buscar històries i fer una mica èpica l'aventura i així posar-te excuses i tot el que és superficial ho has d'anar eliminant, vas reduint els teus sentits perquè només et serveixin per a tirar endavant.
La vista, per exemple, no la perds però elimines del camp de visió tot el que no necessites. El pensament també desapareix una mica. Es un estat de coma. La ment vas suprimint , com menys pensi, menys energia gastaré. Al final penses en monosíl·labs.

Corro perquè em sento lliure i sento que estic en el lloc que he d'estar. Córrer l'esport és una obra d'art. I una obra que transmet.

M'agradaria transmetre que formem part del paisatge, que no som els propietaris de tot això, que aquesta muntanya que és tant maca no és de ningú, que a sota les ciutats, si escaves també hi ha terra i que és d'allà on venim i allà on anirem.

La muntanya avui està contenta. Podem veure que ens ha posat una bona postal. Com ho notes si la muntanya té un mal dia? Ho saps. Ës per instint. Primer ho veus pel temps. Avui està tranquil·la però a vegades sent que està nerviosa, sents que hi ha alguna cosa que és mou. I et diu avui millor no pujar. Però per molt que la coneguis sempre has de prendre molta precaució. S'ha d'aprendre a conèixer perquè sempre sorprèn. Hi has d'anar amb respecte. La muntanya és perillosa.
La muntanya és molt més forta que tu i que per molt que intentis lluitar contra ella, no hi has d'intentar anar-hi en contra, has d'intentar passar-hi de la manera més desapercebuda possible.
La muntanya l'has de tractar amb respecte i amb carinyo.
Té un ànima. Quan hi passes molt temps ho sents i saps el que et transmet, saps si et transmet tranquil·litat o no, és un soroll que t'acompanya.
El que ens dona més força és la motivació.

3 comentaris:

  1. Jo també penso que no cal passar-se, però és cert que aquest nano cau bé. Ben cert.

    Córrer crea endorfines a dojo, malgrat el dolor. I en el fons no deixa de ser una addicció com una altra, encara que això pugui semblar una frivolitat dit així.

    ResponElimina
  2. jo crec que en part s'hi ha de nèixer per poder practicar aquest esport.De fet ara mateix penso que jo soc incapaç de fer quelcom durant setze hores......ni dormir

    ResponElimina
  3. a aquest noi li haurien de donar una medalla, parlo seriosament, un gran esportista!

    ResponElimina