divendres, 12 d’octubre de 2012

Dia del Pilar


Amb una mica d'ironia podriem dir que el pilar del dia hauria de ser el de folre, manilles i puntals. Però en tot cas que sigui la celebració de les noies que es diuen així i no cap altra, que les pobres, aquests any més que mai, han perdut tot el protagonisme.






Ben d'hora al matí m'ha arribat un sms dient-me que aquesta nit algú havia tret l'estelada que onejava al Monestir de Gualter i hi havia penjat una bandera espanyola. Què fort! Un poble que no arriba ni als 50 habitants, al mig de la terra ferma, i també aquí hi ha algú que vol espanyolitzar el territori. Mai havia vist una bandera espanyola en aquest lloc. De fet avui tampoc no li he vist perquè quan jo he arribat ja estava reconduït el tema, afortunadament.
Per molt que canviin banderes els sentiments no els poden canviar.
Visca Catalunya!


7 comentaris:

  1. jo no amoïnaria gaire....si només van poder aplegar sis mil persones....endavant! ens voldran fer la punyeta per terra, mar i aire...però el món ens està mirant!

    ResponElimina
  2. A tot arreu n'hi ha d'aquests. Només pretenen preocupar-nos i provocar-nos.
    No els hi heu de fer ni cas.

    ResponElimina
  3. Les banderes, al cap i a la fi, són drapets de colors. Però els sentiments van una mica més enllà. I quan dic una mica, vull dir a un altre pla d'existència. Aquests no ens els canviaran, per més que facin.

    ResponElimina
  4. el que tenim dins no ens ho trauran....per més que ho intentin

    ResponElimina
  5. Elfreelang: Ja, però a vegades la mala bava pot fer molta pupa. I aquí, de mala bava, n'hi ha molta.
    Maria: Ni cas!
    Xexu: Això està clar. Els sentiments no es mouen d'on són, i si han de canviar, sempre a més!
    Joan: És veritat, però saps que passa que a mi m'agradaria no haver-me d'enfandar amb ningú per tot això i sobre tot no haver de callar mai ni haver d'amagar el que sento com van haver de fer les nostres generacions passades.

    ResponElimina