Avui tenia la intenció de tornar a agafar el tren i baixar a veure una amiga amb qui fa molt temps tenim pendent una trobada i no hi ha manera. No havíem decidit si anar a dinar a casa seva o en un "Coimbra" qualsevol, però al final no m'he tret tota la feina que sense remei havia d'acabar de fer aquest cap de setmana (notes de la 1a. avaluació) i m'hauré de passar el dia asseguda davant de la pantalleta teclejant números i creuan dades amb noms de nens....Feina! No hi ha manera de desconectar. I després tothom diu que els mestres vivim molt bé! En fí...
I ara ve una altra història: No podré rememorar el viatge de fa un any des de l'estació, però el record està fresc igualment. És cert que des de llavors va començar el capítol 1 de la nostra història i que encara no l'hem pogut tancar per a començar el segon, però tot arribarà. Aquest any ha estat diferent, ni millor ni pitjor, diferent. Amb més maduresa, amb un altre ritme, amb agradables moment de directe virtual, amb un compartir reconfortant i amb molta estima. Ja trobarem el moment de coronar el pastís amb la cirereta.
Doncs no sé si ho he entès massa bé, però pica els números aviat i agafa aquest tren! Que queda molt de dia encara!
ResponEliminaXexu: Doncs no sé que has entès, però avui no podré agafar el tren. En tot cas, sempre ens quedarà el bloc.
ResponEliminaDe totes maneres he introduit algun petit canvi en el text que potser no doni peu a confusions. Hi ha dues històries diferents en debat. Encriptar missatges és un gran joc.
Jo avui també deuria d'haver agafat un tren i anar a un d'eixos "Coimbra" i seguir amb una grata conversa amb una persona meravellosa, però una guàrdia d'aquestes meues de 14 hores i algunes coses més m'ho han impedit. Però mai sabem quan pot tornar a saltar la llebre.
ResponEliminaEstic quasi del tot convençut que el teu tren i el meu sortiran de les seues estacions pot ser en el 2012, que serà, ni millor ni pitjor. Serà diferent. Encriptar... Quin joc més... subtil...
Mira l'hora que és, estic mortet, però jo dale que dale xD
Una abraçada, d'aquelles...