diumenge, 5 de desembre del 2010

JUGANT AL LLIT...

Avui recordava aquells matins en que ben d’hora, els caps de setmana, venien els nens al llit a despertar-nos per a jugar. I es posaven a saltironar i pujaven per sobre nostre i reien com a bojos. Avui recordava amb enyorança aquells moments feliços. Quan de temps i quins temps!
Avui, han canviat molt les coses! Era tan dolça la innocència!
Gairebé tot té data de caducitat en aquesta vida i el temps passa sense adonar-nos-en. Els qui teniu fills menuts, gaudiu-los al màxim. Hi ha coses que ja no tornen!

5 comentaris:

  1. I la ment és tan dolenta de vegades, que ens fa tornar a reviure certes coses que fan mal, que fan pena...

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Quant n'estiga farta del meu xiquet, intentaré recordar-hi les teues paraules.

    Bessets

    ResponElimina
  3. Ens anem fent grans...^-^.Una abraçada

    ResponElimina
  4. tots els pares més veterans ens iruen el mateix. Procuro gaudir cada moment, però ja m'adono del r+apid que passa

    ResponElimina
  5. Doncs sí, el temps passa volant! A mi mirar enrera em fa venir massa nostàlgia, per això ho intento evitar. Ara, ara, el moment, avui.

    Petons

    ResponElimina