Avui recordava aquells matins en que ben d’hora, els caps de setmana, venien els nens al llit a despertar-nos per a jugar. I es posaven a saltironar i pujaven per sobre nostre i reien com a bojos. 
Avui recordava amb enyorança aquells moments feliços. Quan de temps i quins temps!
Avui, han canviat molt les coses! Era tan dolça la innocència!
Gairebé tot té data de caducitat en aquesta vida i el temps passa sense adonar-nos-en. Els qui teniu fills menuts, gaudiu-los al màxim. Hi ha coses que ja no tornen!
Avui recordava amb enyorança aquells moments feliços. Quan de temps i quins temps!Avui, han canviat molt les coses! Era tan dolça la innocència!
Gairebé tot té data de caducitat en aquesta vida i el temps passa sense adonar-nos-en. Els qui teniu fills menuts, gaudiu-los al màxim. Hi ha coses que ja no tornen!
I la ment és tan dolenta de vegades, que ens fa tornar a reviure certes coses que fan mal, que fan pena...
ResponEliminaUna abraçada
Quant n'estiga farta del meu xiquet, intentaré recordar-hi les teues paraules.
ResponEliminaBessets
Ens anem fent grans...^-^.Una abraçada
ResponEliminatots els pares més veterans ens iruen el mateix. Procuro gaudir cada moment, però ja m'adono del r+apid que passa
ResponEliminaDoncs sí, el temps passa volant! A mi mirar enrera em fa venir massa nostàlgia, per això ho intento evitar. Ara, ara, el moment, avui.
ResponEliminaPetons