Assistir a una xerrada de l’Alex Rovira, sempre és una garantía d’èxit.Un cop més va ser així. El tema era: El valor de viure. I començava dient que una cosa és existir i una altra de ben diferent és viure. Quina sentencia, oi?
Doncs sí. La xerrada va girar al voltant de la necessitat de viure amb els ulls oberts. Prenem consciència del valor de les coses quan les perdem i llavors ja anem tard. Es tracta de prendre part activa de la nostra vida, no mirar-la des de la barrera. La paraula aigua no mulla. Per mullar-nos ens hem de tirar a la piscina. Hem de VIURE. Hem de merèixer la vida i això implica que hem de ser agents actius. Això a vegades porta a passar situacions dures, crisis, desgràcies... I digerir els processos essencials de l’existència costa. Ni la ciència ni la tecnologia encara no poden estalviar-nos aquest patir, però són coses que hem de passar per a créixer. Deia Eugeni Tries que en la vida calia morir varies vegades per després renéixer.
En aquesta època que ens toca viure a vegades vivim fent créixer el roser estirant-ne les fulles i així no apreciem el valor de res. Hem de frenar el ritme i triar i viure amb determinació la nostra vida.
Ahí es nada!
Viure... la primera cosa que penso és que estic d'acord amb aquest plantejament. S'ha de tenir el valor de viure. Després penso que viure té un significat diferent per a cadascú de nosaltres... però malgrat tot, és necessita valor, per viure autènticament, sigui com sigui aquest a manera de viure personal i intransferible de cadascú.
ResponEliminaEn el fons viure no és més que una obligació. Cadascú ho porta com pot
ResponElimina