Ei, m'afegeixo a la proposta del Ferran i l'Assumpta.Jo aquí devia tenir 2 ó 3 anyets. No em recordo del moment però si del meu nino Pepito que no desamparava. I això era a Ponts, quan encara hi vivia... no ha plogut res des de llavors!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A cada blog que visito amb fotos de petits se'm posa la mateixa cara amb un gran somriure... i és que totes aquestes fotos, em causen tanta tendresa!! Quina nena tan bonica, amb el seu nino!! Quina carona tan dolça!! :-))
ResponEliminaSegur que en Pepito estava contentíssim de tenir una mare tan carinyosa ;-)
Moltes gràcies per haver jugat!! :-)
Laura, quina cara de molt, molt bona nena :)) Les fotos de críos que estic veient aquests dies a la catosfera em provoquen el mateix efecte somriure que a l'Assumpta; ai, els nens, tan innocents ells (i elles( (de vegades ;)
ResponEliminaGràcies per apuntar-t'hi, Laura, sí!
Temps era temps... hi havia una Laura petita i bonica!
ResponEliminaM'agrada aquest joc, és com si entréssim a espiar una mica de vida de cadascú.
Un petó per la Laura i pel Pepito
Temps era temps....aquesta nena amb aquest somriure preciós, ara ens desperta una gran tendresa.
ResponEliminaQuina nena tan bonica, aquesta foto amb en "Pepito" em desperta molta tendresa.
ResponEliminaJo també tenía una nina...
Besets
My Queen,
ResponEliminaquè monaaaaaa. No hi ha dubte que ets tu.
Petons per la nena que encara portes dintre....
Ai en Pepito, aquest primer amor!
ResponEliminaMolt bonica!
I on està el nino ara? Una xiqueta molt bonica i amb careta de bona. Eras bona?
ResponEliminaBesets.
Quina nena més bufona! Com dius la Princess, encara surt sovint la nena que portes dins ;-)
ResponEliminaPetons