dimecres, 10 de novembre de 2010

My Princess, t'ho devia!!!

La Princess és una persona sensacional. Li havia de dedicar aquesta entrada.

Recordo com si fos avui quan la vaig veure per primer cop en una saleta del costat de la recepció de l’empresa on jo treballava. Ella venia a fer una entrevista de feina i esperava amb paciència a que el Cap del Departament de Sistemes la rebés. La porta s’havia quedat una mica oberta i jo vaig sortir a tafanejar una mica perquè també havia de dedicar unes hores al meu departament i això volia dir que seriem companyes.
Al cap de pocs dies vaig saber que era la candidata seleccionada i no la vaig prevalorar. Des del principi ens vam entendre bé. Semblava fràgil però no ho era. Era treballadora, seriosa, divertida, intel·ligent, sarcàstica, tendra, persistent, pacient, ambiciosa, simpàtica, ... era genial.
Tot això no vaig descobrir-ho el primer dia ni el segon, és clar, tot va seguir el seu ritme, però de seguida es va crear un molt bon rollito amb ella i amb tots els companys que en aquells moments formàvem el Departament de Qualitat. Va ser com una glopada d’aire fresc. I va ser una època, d’aquelles glorioses, en les que tot rutllava a tope: ens ho passàvem bé, treballàvem a gust, portàvem a terme projectes interessants...

Però com res dura eternament es van produir alguns canvis que van destorotar una mica la cosa i alguns membres importants de l’equip van marxar, uns a la força i altres voluntàriament i es va trencar l’encant que en aquells moments vivíem.

Però amb la Princess ja s’havia teixit una bona amistat i ens hem seguit veient i vivint molts moments importants de les nostres vides. Juntes hem rigut MOLT. I juntes també hem plorat força. Amb els amics és tant important poder riure com poder plorar. Precisament són coses que no pots fer amb tothom. I tant ajuda una cosa com a vegades l’altra. I amb ella ho pots fer tot. Ella és capaç de dedicar unes vancances d’estiu a qualsevol projecte solidari en qualsevol racó del món, és capaç d’agafar un vol cap a Cambotja per a conèixer a un pallaso que la va captivar en un reportatge que va veure, és capaç de ficar-se dins un taud per interpretar una noia morta a Bagdad per la caiguda d'una bomba desprès d'una nit d'amor amb el seu home, i ho és també de demanar un batut de síndria al xiringuito de La Sal.

La Princess sempre em deia: “Yo de mayor quiero ser como tú”. I jo, us asseguro que li torno la floreta i que jo de gran, també vull ser com ella: Lluitadora, somniadora, valenta, polifacètica, amb una motxilla carregada d’experiències de tot tipus (i quan dic de tot tipus, vull dir exactament això, de tot tipus) a lo largo y ancho de este mundo i amb un sentit de l'humor sense igual, intel·ligent i mordaç ... i resumint-ho en una paraula: ENCANTADORA.

Doncs, my Princess, als teus peus, ja ho saps!!!

6 comentaris:

  1. Contenta tindràs a la Princess si llig açò. Amics així no abunden. (en queda algun?) Segurament tenia raó la Princess i ser com tu de major no estava tan malament, si no?

    Salutacions

    ResponElimina
  2. :) m'agrada molt llegir escrits com aquest. Em confirmen tot i que jo ja ho sabia, que sí, que sí que els amics així encara existeixen!

    Enhorabona a les dues, per la vostra amistat i bon rotllo

    ResponElimina
  3. MY QUEEN!!
    quin post més meravellós. No sé si em mereixo tant, però mil gràcies!!!

    Espero poder seguir rient i plorant amb tu fins que (les dues) siguem grans....

    un petó ben fort!!

    ResponElimina
  4. Umm, i està soltera?? grup sanguini??

    ResponElimina
  5. Que bé llegir que les grans amigues hi són. Seguiu així, reines i princeses!!!
    Jo de gran també vull ser com tu ;-)

    Kisses for the QUEEN!!!

    ResponElimina