dimecres, 8 de desembre del 2010

John, encara et recordem.

Encara que ja fa 30 anys, encara recordo la sensació que vaig tenir en conèixer la noticia quan anava camí de l’ institut al dia següent. M’ho va dir la Maribel, que sabia quant m’agradaven els Beatles. “Han matado a John Lennon”. Jo me la vaig mirar com dient: “Estàs tonta o què?” I molt seriosa, tant que em va fer veure que era veritat, em va dir: “Lo he oído en la radio”. Em va agafar un no sé què per dins que em va desmuntar. No m’ho podia creure i no en sabia res més. No teníem mòbil com ara en tenen tots els adolescents i no vaig poder parlar amb ningú més per a contrastar la tremenda notícia.
Desprès quan ja ho vaig veure per la TV no ho entenia i no vaig poder evitar que em caiguessin les llàgrimes per veure la injustícia que havia permès que un boig acabés amb la vida d’una persona precisament pacífica i admirada per tants.
El seu llegat segueix viu, com ell per a tots a qui ens agradava.

4 comentaris:

  1. Com passa el temps de ràpid,ja en són trenta...La veritat és que ha deixat petjades musicals grans.

    ResponElimina
  2. Maria: Doncs si, suposo que com que segueix "viu" sembla que no fa tant.
    Merike: Jo si em recordo del George Harrison, de fet era el meu beatle preferit, el que passa que és veritat que les morts tràgiques fan encara més grans als ídols. En la llista de les meves cançons preferides hi ha el Blow away.
    http://casiopea19-tjr.blogspot.com/2010_10_01_archive.html

    ResponElimina
  3. Recorde el dia amb goig perque van succeir altres coses. La mort del Lennon només m'aprofita per recordar allò.

    Jo crec que es va fer assassinar per a immortalitzar-se xDDD

    Salutacions

    ResponElimina