Encara hi ha llum, la tarda va caient, la fresca es present i obliga a afegir una jaqueta a les espatlles. Ja tenim aquí el temps de recollirse, les castanyes torrades i el porronet de vi dolç... la manta al sofà i la funda nòrdica al llit.
D'aquí una estoneta, quan es faci fosc, sortirà la lluna, avui plena, i lluirà al cel però es sentirà sola perquè amb el fred ningú sortirà a contemplar-la, però estarà allà, per si de cas, rodona i lluenta, amb cara de pena, però fidel com sempre. Jo pensaré en tu escoltant aquesta musiqueta de recolliment.
És difícil que jo no la veja, malgrat el cansament d'avui i el que m'espera demà, i del fred que per a mi és molt de fred.
ResponEliminaLa música, una delicatessen que recorda a la dissortada Billie Holiday, melangiosa i que ens fa pensar... Si no?
Un càlida abraçada.
Bona musiqueta.Aqui comencem a tenir tanta boira que la veiem poc.
ResponElimina