EL PROFE

Avui ha tocat teatre.

El Profe. Monòleg d'hora i mitja sobre l'exercici, bastant accidentat, de la professió de docent en una escola de secundària. La història d’un amor, d’una passió: la d’un mestre envers la seva professió, però també la història d’una frustració, d’una vocació no corresposta: la depriment història de la lluita quotidiana per a ensenyar qui no vol aprendre. Per formar qui no vol ser format, per resistir davant d’una classe feta de mirades buides, sense vida.

Tot i que la història es converteix en un drama absolut que m'ha semblat força dur, el que més esgarrifa és que no em semblava només teatre, em semblava un retrat bastant proper de moltes realitats en aquest camp en el nostre dia a dia.

Per a reflexionar.

L'obra és una crítica a força "actors" de l'obra (l'obra de l'ensenyament): als nens, als pares dels nens, a la societat en general davant del fet educatiu, als directors de les escoles que viuen per salvarse les espatlles i mantenir la galeria, als propis companys que es dediquen a buscar-se la manera d'escapar del drama que cadascú viu a la seva aula... i en definitiva que haguem canviat això perquè costa massa aconseguir portar a terme un sol exercici, el de pensar, el de fer que els nostres alumnes aprenguin a fer això PENSAR.

Insisteixo, per a reflexionar.