diumenge, 4 de juliol del 2010

Al juny la falç al puny!


Fa poc que he vingut de viatge. He anat al poble a veure els pares que ja tocava.
M’agrada viatjar però no conduir. Si condueixo he d’estar atenta a la carretera i no puc estar atenta al paisatge ni puc aprofitar per donar “rienda suelta” als meus pensaments.
Amb tot i això algunes reflexions i algunes observacions he fet, sempre intento aprofitar el temps.
El camí cap a les terres de ponent el tinc força apamat, però amb tot i això mai és igual. La natura sempre ens sorprèn amb diferents vestidures, amb cada vestit de temporada.
Avui tocava cosetxar, com diu tothom per aquelles terres, tot i que no sigui correcte en català! I el vestit era els camps coberts de cereals, uns encara ben estarrufats i sense segar i els altres ja polits, retallats i amb la palla a punt de recollir. Ha quedat lluny però allò que diu el refrany. Ara ja no hi ha falç, és clar, ni l'era per a batre, per a xafar el gra i separar-lo de la palla. Jo encara ho he vist fer així, era molt petita però ho recordo una mica encara. Ara el poder és de les màquines: les cosetxadores amb equip de música i aire condicionat...
Així doncs, avui, les cosetxadores esquilaven els trossos, amunt i avall, amunt i avall, i deixaven al terra llargues catifes daurades de palla que esperaven ser aglutinades en paques, que d’aquí uns dies farà una altra bèstia metàl·lica d’aquestes que fan anar els pagesos!!! Tot un món aquest de l’agricultura!!!
I el paisatge? Doncs com sempre una meravella. Avui he gaudit primer de la terra recoberta encara del pèl curt del blat tallat, dels ocres del que ha torrat el sol, de la calor del juliol, dels terrossos secs i marró-rogenc de la terra que ja ha donat el seu fruit, de secà, de pell curtida, de final de temporada, ... i al mateix temps el cel m’ha regalat també unes imatges encisadores, el cel per una estona ha estat un mar, un mar de núvols, el tapaven deixant passar el sol, però hi dibuixaven ben bé totes les seves onades. Un espectacle!


5 comentaris:

  1. Quines fotos més boniques...Sempre va bé descansar^-^.

    ResponElimina
  2. Els camps estàn molt bonics aixó. Jo també he conegut en la Marjal la sega de l'arròs, però també era molt menudet. Les "cosetxadores" ho fan tot. Els camps d'arròs primer verds, plens i lluents de l'aigua de la immensa xarxa de sèquies i després daurats...

    ResponElimina
  3. Laura, jo no et malinterpreto en el tema de les Itineràncies...

    Sols dic que crec que és una regla que no hem de tenir en compte... de vegades, la creativitat desborda, i som molts que, per sort, encara no hem coincidit massa... Imagina't el desordre jajaja!

    Jo, per si de cas es produeixen atropellaments mentre escric, faig referència a qui intento seguir.

    És una opció, no?


    d.

    ResponElimina
  4. Hola Laura, veig que has gaudit del paisatge de la teva terra i dels Teus... Has anomenat tota una colla d’eines que avui dia ja són peces de museu, jo encara recordo la falç, la dalla, la tisora de collir raïms, la de podar, en fi parlem d’un altre temps...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Fantàstiques les fotos. Espere que hages gaudit del bon temps i del teus pares.

    Besets

    ResponElimina