Acabo d’arribar de la 19ª trobada dels Amics de l’Ofici de Viure (AOV) i porto, com sempre quan ens trobem, les piles molt carregades. Per molt que encara hi ha gent que no mira aquestes coses amb massa credulitat, nosaltres ens hi sentim lliures, en hi sentim entesos, ens hi sentim bé. I si per algú no és així no hi torna i punt. Volem tastar, i sense que sigui cap cursa, tot això que ara desperta cap a una nova consciència, a nivell personal i també a nivell social. Seria fantàstic poder fer estendre això com una taca d’oli i que tots ens hi trobéssim tan bé com ho fem els AOV. Però sobretot el que cal és que cadascú faci el que li dicti la seva consciència i s’hi trobi a gust.
La trobada d’avui era a la llera del riu Cardener. El punt concret era un punt al costat del riu, tranquil i ple d’arbres que també han participat de manera molt activa a la trobada.
El tema era l’energia. Hem treballat sobre l’energia de la natura, la transmissió d’energia, el potencial desconegut i el Reiki.
I hem abraçat arbres. Sí. Hem vull centrar en això ara. Quan es descarreguen les bateries de tots els aparells que ens envolten en la nostra quotidianitat els endollem al corrent elèctric per rebre energia i tornar a poder funcionar. A nosaltres ens passa el mateix, que anem perden l’energia i necessitem recarregar les bateries. Quina millor manera que a través del arbres. Els arbres estan arrelats a la Terra i en xuclen d’ella tot el que necessiten per a fer-se grans i formosos. Amb una abraçada a un arbre podem sentir tota aquesta energia i ens la poden transmetre i nosaltres rebre-la amb gratitud.
Els escèptics no rigueu i proveu-ho. No cal que baixeu al parc de sota casa i us abraceu al primer arbre que veieu. Trieu un lloc tranquil, discret, on us hi trobeu bé, on pugueu estar amb vosaltres mateixos sense prejudicis, decidiu quin arbre us agrada més, o aneu provant quin us transmet millor, perquè cada arbre es deixa abraçar de manera diferent. Feu-ho! Ment oberta, ment tranqui-la, ment atenta. Notareu el que us explico.
La trobada d’avui era a la llera del riu Cardener. El punt concret era un punt al costat del riu, tranquil i ple d’arbres que també han participat de manera molt activa a la trobada.
El tema era l’energia. Hem treballat sobre l’energia de la natura, la transmissió d’energia, el potencial desconegut i el Reiki.
I hem abraçat arbres. Sí. Hem vull centrar en això ara. Quan es descarreguen les bateries de tots els aparells que ens envolten en la nostra quotidianitat els endollem al corrent elèctric per rebre energia i tornar a poder funcionar. A nosaltres ens passa el mateix, que anem perden l’energia i necessitem recarregar les bateries. Quina millor manera que a través del arbres. Els arbres estan arrelats a la Terra i en xuclen d’ella tot el que necessiten per a fer-se grans i formosos. Amb una abraçada a un arbre podem sentir tota aquesta energia i ens la poden transmetre i nosaltres rebre-la amb gratitud.
Els escèptics no rigueu i proveu-ho. No cal que baixeu al parc de sota casa i us abraceu al primer arbre que veieu. Trieu un lloc tranquil, discret, on us hi trobeu bé, on pugueu estar amb vosaltres mateixos sense prejudicis, decidiu quin arbre us agrada més, o aneu provant quin us transmet millor, perquè cada arbre es deixa abraçar de manera diferent. Feu-ho! Ment oberta, ment tranqui-la, ment atenta. Notareu el que us explico.
De vegades ho faig,però perquè em passi una mica de la seva força.
ResponEliminaLaura! No, no hi he anat mai!
ResponEliminaAh, pel missatge del relat, és una participació al blog Relats Conjunts, suggereixen una imatge, i un pot fabular... de fet no ho sóc gens de catastrofista, sovint em titllen de massa optimista els qui em tenen a prop! Un petonàs, ja m'explicaràs això!
Jo tenia una vegada un arbre...
ResponEliminaJo no ho he provat amb cap arbre, però quan estic a l'hort i remeno la terra, sento alguna cosa semblant.
ResponEliminaAmb el reiki, sí que ho he notat i és espectacular com flueix!
... la casualitat m'ha fet arribar aqui. Hi precisament jo havia sentit a parlar d'aixó dels arbres, de anar descalç per terra per carregar també. He de dir que quan ho he comentat, més d'un m'ha titllat de no seer-hi del tot. A mi m'es igual.
ResponEliminaUna abraçada