Vuelve a casa vuelve, por Navidad!!!

L’amic invisible,... vuelve a casa vuelve, por Navidad.
A tot arreu sembla ser que s’ha de passar per l’aro de l’amic invisible. A l’escola es fa amic invisible a cada classe amb els nens, entre els profes del cicle i també s’havia proposat entre tot el claustre. A l’ institut també fan l’amic invisible, i a l’acadèmia d’anglès i a l’escola de música, i a l’equip de futbol i al curs de macramé i al de puntes de coixí... aquest any he sentit fins i tot que una amiga organitzava l’enemic invisible. El colmo ja!!! N’havia sentit forces variants però aquesta ha sigut novetat del 2009. Es tractava de regalar al qui et toqués el que mai regalaries a un amic. Que m’expliquin a mi els valors que transmetem amb aquest joc pro consum poc ètic i totalment irresponsable. I això que són temps de crisis.
Es sol posar un preu orientatiu pel regal, de manera que tothom regali coses més o menys equiparables, però com hi ha de tot, sempre trobem el qui es passa per dalt, anant de generós i deixant malament a la resta, o el rata de torn, que passa amb qualsevol rampoina. I a l’altre costat també sempre hi ha el que rep un regal que sembla increïble s’hagi pogut adquirir segons les condicions pactades o el pobre que li toca ballar amb la més lletja i que en aquest cas li toca allò que li fa inclús vergonya obrir. Qui no s’ha emportat una gran decepció en obrir un regal d’amic invisible, justament aquell any que ell hi havia posat tanta il·lusió i que s’havia esmerat en un regal per un altre, i va i a ell, el pitjor.
Quan es juga entre adults, crec que això no es tant greu perquè en definitiva tenim recursos per aguantar cops d’aquesta índole, però aquest joc entre escolars el trobo gairebé cruel i sobretot perillós. Més quan els mestres no s’encarreguen de posar normes i es converteix merament en un sorteig de nens que fan regals a uns altres nens sense saber qui t’ho ha de regalar a tu. Jo n’he vist plorar a més d’un tristament decepcionat pel “regal” que ha rebut. És clar que així és la vida, però no se si cal forçar-ho amb aquestes situacions.
Frivolitzant una mica diré que això de l’amic invisible ha estat el paradís de les botigues batejades abans com les dels 20 duros i ara com les dels xinesos. No diré que es van inventar ells el joc perquè jo ja hi jugava abans de que apareguessin aquests magatzems de la cutrez . Tot i que quan jo hi jugava es tractava de fer nosaltres el regal, es currava una un missatge cada dia amb un mínim de gràcia, etc. etc. i finalment es tractava de fer alguna manualitat mona amb molt d’afecte per qui ho havia de rebre. Ara ni s’envien missatges ni es curren res. Es fa un regal el dia que s’ha establert i a vegades es converteix en un intercanvi de cromos. Que poses 3€ de preu tope, doncs 3 paquets de cromos a euro el paquet i es queden tan amples.
Ja va sent hora de plantar cara a aquesta tonteria institucionalitzada!!!