Ahir era 29 de desembre, aniversari d’en Claudi Arimany i com és habitual, aquest flautista de casa nostra, té la gentilesa de celebrar un concert amb amics per tots els qui el volen o poden anar-lo a escoltar. Em vagi millor o pitjor la veritat és que intento arreglar-m’ho per a no perdrem mai aquest concert.
El d’ahir portava el títol “QUE NO FLAUTI DE RES” i com a subtítol indicava: Concert de la “Orden de los Caballeros del Traverso” i altres flautistes convidats.
Els Caballeros del Traverso són un grup de flautistes professionals creat l’any 2008 amb la filosofia de reunir-se periòdicament per debatre temes relacionats amb la flauta en un ambient distès, on es valora l’amistat, es conreuen les bones formes i s’interpreta música per a flauta. La seu social dels Caballeros de Traverso es troba a Peñaranda, poble medieval on el Palau dels comtes d’Avellaneda és el principal escenari dels concerts oferts pels Caballeros de Traverso.
Els Caballeros del Traverso han creat la primera Ordre de Cavalleria del món dedicada a la flauta. Els nomenaments dels Caballeros es realitzen a la torre de l’Homenatge del castell de Peñaranda. Claudi Arimany ostenta el càrrec de Gran Mestre i per tant és l’encarregat de nombrar els nous membres de l’Ordre.Tot i aquesta magnificència que envolta a aquests personatges, ahir bona part d’ells eren a Santa Maria de Marata per homenatjar el seu Gran Mestre en el dia del seu aniversari i no oblidem que per fer-nos gaudir també a tots del seu art i domini del món de la flauta.
Vam veure tot tipus de flautes, algunes que no havia vist mai encara, però de totes elles en sortien amb una elegant facilitat les notes i els ritmes dels sàviament triats temes del mestres consagrats de la música clàssica.
Simplement és pot dir que va ser GENIAL. Amb aquesta paraula es pot resumir tot. S’obria el programa amb l’Obertura de “La Flauta Màgica” Kv 622 de Mozart, seguint amb el concert en La Major Op. 15 de Bodin de Boismotier, Concert per a 4 flautes i orquestra de flautes en Re menor Op.3 de Vivaldi. I una segona part amb peces per a flauta de Mozart i els germans Doppler. Van fer bisos fins acabar el repertori de bisos i van finalitzar amb nadales clàssiques que posaven la cirereta a la fenomenal actuació.
La veritat és que cada any l’espai es fa més petit. Tots els racons estaven plens. Hi havia gent assegura al passadís de la nau central i a terra, davant de l’altar. Hi havia racons des d’on no es podia veure als músics, només escoltar-los. I clar, la música és per escoltar-la però també és un espectacle poder gaudir amb la vista de com amb el suau però lleuger ball de dits s’aconsegueix produir tot el cromatisme de sons que aquests “cavallers” saben treure d’aquests “tubs amb forats i botons”.
La meva admiració a tots ells, als quals la seva senzillesa els fa encara més grans. Gràcies, moltes gràcies.
Us deixo un link on els podeu escoltar encara que la gravació no sigui indicativa de la seva qualitat en directe.
Què seria de la vida sense música? (ara mateix escolte a Satie)
ResponEliminaM'agradaria saber quins són els estatus d'eixe ordre de cavalleria, perquè ja saps que sóc molt aficionat a eixes coses ;P
No en sé res més. Són a internet, on d'altra banda hi és gairebé tot. Mira a veure que hi pots trobar. T'agradarà, tenen escut, i altres detalls dels que a tu t'agraden.
ResponElimina