La tardor

En un parell de dies hem patit un canvi espectacular. Finalment sembla ser que ha arribat la tardor, més enllà de la data que està establerta al calendari. Jo ja estava cansada de la calor i dels mosquits. I ara ja amb la temperatura que toca tot es posarà al seu lloc.
Els dies es fan més curs i els tons daurats transformen el paisatge que s’organitza amb una saviesa ancestral per tal d’afrontar l’hivern.
Època d’aparent descans. Estació dels fruits de l’abundància, de la trobada al voltant de la llar de foc. El preludi de l’hivern. És el temps de reconstruir el nostre món a través del descans, la quietud, la introspecció, l’abstracció, la recapitulació, la tornada a nosaltres mateixos.
L’arbre confia les llavors a la intimitat de la terra amb l’ajuda del vent, dels ocells, d’altres animals que fan la funció de sembraboscos.
Combina introspecció i creixement. La tardor és una època complicada i clarament dual. En Josep Pla deia que és l’estació de les bones olors. Jo diria que és la dels bons colors. Per una part inspira pau i serenor i per una altra nostàlgia i tristor. És una època dura per molta gent, és l’època de les depressions.
L’Alex Rovira diu que la metàfora de la tardor ens pot explicar moltes coses.
Igual que els arbres es despullen de les seves fulles nosaltres hauríem de ser també capaços de despullar-nos, de tant en quant, d’allò que som, sinó no podrem mai esdevenir allò que estem cridats a ser.
I això d’alguna manera vol dir que si ens resistim al canvi no podem créixer, no ens podem transformar. Si en una situació de crisi o de canvi som capaços de tenir crítica i criteri podrem esdevenir quelcom nou o diferent.
Hem de ser capaços de despullar-se d’allò que tens, ja que no es tracta de tenir, sinó d’aconseguir ser.
Amics, retrobeu-se amb vosaltres mateixos sense por i deixeu caure les fulles per renovar el cicle i reconduir els camins que s’allunyen d’allò que ens fa feliços. Poca broma !!!