El tercer

En la nostra cultura ens han ensenyat que les parelles són cosa de dos. Però el món de la parella no és ben bé una ciència exacta i aquestes parelles de dos en molts casos no són exactament de dos, sinó que moltes vegades algun tercer apareix de cop removent moltes coses i això pot donar lloc a una variada i complicada diversitat de situacions.
Està clar que cada cas és un món, ja que de fet ho som cada persona. Però centrem-nos en el tercer. Perquè apareix un tercer? És una mica com allò de l’ou i la gallina. Apareix perquè en la parella alguna cosa falla o comença a fallar precisament desprès de l’aparició d’aquest tercer? En una xerrada a la que vaig assistir sobre el tema de les constel·lacions familiars (gran tema aquest!!!) van preguntar que quin lloc ocupa en una parella i la seva constel·lació una infidelitat. La resposta de l’expert va ser: “A vegades un tercer pot salvar la relació i altres pot ajudar a que es trenqui. És molt important el lloc d’un tercer per recol·locar els altres dos al seu lloc.”
Però la cosa és força complicada. Hi ha relacions que es gasten, la màgia s’acaba, el projecte comú perd tota la força i costa tirar endavant. Sovint sap greu enfonsar tot el que ha costat molt construir i es va aguantant la situació, però desenganyem-nos, això és el suïcidi de la felicitat. Cal valentia per prendre decisions i no sempre es té aquesta valentia o a vegades les situacions són complicades i s’opta per aguantar abans de canviar. Res et garanteix que els canvis serveixin per a millorar i ens acollim a allò de que “más vale malo conocido que bueno por conocer “. I a més a més hi ha moltes pors. Fins i tot he llegit no fa gaire una recomanació a tenir present: “No busques lo que no debes, porque puedes encontrar lo que no quieres” (J. Bucay)
Arribats a aquest punt però, res no canvia si tu no canvies. I si decideixes resignar-te has de somiar de tant en tant, escapar de la quotidianitat i volar d’alguna manera vivint les fantasies que no pots experimentar en la teva vida real. La ment és poderosa i pot anar vivint una vida paral·lela amb qui vols i de la manera que vols. La ment t’ allibera de les cadenes que t’oprimeixen en la teva realitat. I això no és en realitat una altra mena d’infidelitat?
He viscut algunes separacions de gent propera en els últims temps. Han sigut valents, han donat el pas i cap d’ells es penedeix d’haver-ho fet. Però també tinc diversos amics que estan en l’altra situació. Fa temps que no estan bé però han decidit quedar-s’hi i només somiar. I en aquests casos sempre hi ha un tercer que pul·lula per allà. Cap a on decantarà la balança?