divendres, 2 d’octubre de 2009

El tercer

En la nostra cultura ens han ensenyat que les parelles són cosa de dos. Però el món de la parella no és ben bé una ciència exacta i aquestes parelles de dos en molts casos no són exactament de dos, sinó que moltes vegades algun tercer apareix de cop removent moltes coses i això pot donar lloc a una variada i complicada diversitat de situacions.
Està clar que cada cas és un món, ja que de fet ho som cada persona. Però centrem-nos en el tercer. Perquè apareix un tercer? És una mica com allò de l’ou i la gallina. Apareix perquè en la parella alguna cosa falla o comença a fallar precisament desprès de l’aparició d’aquest tercer? En una xerrada a la que vaig assistir sobre el tema de les constel·lacions familiars (gran tema aquest!!!) van preguntar que quin lloc ocupa en una parella i la seva constel·lació una infidelitat. La resposta de l’expert va ser: “A vegades un tercer pot salvar la relació i altres pot ajudar a que es trenqui. És molt important el lloc d’un tercer per recol·locar els altres dos al seu lloc.”
Però la cosa és força complicada. Hi ha relacions que es gasten, la màgia s’acaba, el projecte comú perd tota la força i costa tirar endavant. Sovint sap greu enfonsar tot el que ha costat molt construir i es va aguantant la situació, però desenganyem-nos, això és el suïcidi de la felicitat. Cal valentia per prendre decisions i no sempre es té aquesta valentia o a vegades les situacions són complicades i s’opta per aguantar abans de canviar. Res et garanteix que els canvis serveixin per a millorar i ens acollim a allò de que “más vale malo conocido que bueno por conocer “. I a més a més hi ha moltes pors. Fins i tot he llegit no fa gaire una recomanació a tenir present: “No busques lo que no debes, porque puedes encontrar lo que no quieres” (J. Bucay)
Arribats a aquest punt però, res no canvia si tu no canvies. I si decideixes resignar-te has de somiar de tant en tant, escapar de la quotidianitat i volar d’alguna manera vivint les fantasies que no pots experimentar en la teva vida real. La ment és poderosa i pot anar vivint una vida paral·lela amb qui vols i de la manera que vols. La ment t’ allibera de les cadenes que t’oprimeixen en la teva realitat. I això no és en realitat una altra mena d’infidelitat?
He viscut algunes separacions de gent propera en els últims temps. Han sigut valents, han donat el pas i cap d’ells es penedeix d’haver-ho fet. Però també tinc diversos amics que estan en l’altra situació. Fa temps que no estan bé però han decidit quedar-s’hi i només somiar. I en aquests casos sempre hi ha un tercer que pul·lula per allà. Cap a on decantarà la balança?

4 comentaris:

  1. De moment, dos comentaris: un és que jo diria que el tercer entra quan se li fa lloc, d'una manera més o menys conscient...I sí, segurament posa els altres dos al seu lloc, encara que el resultat no ens agradi.
    I la segona, això de somniar i no acabar de decidir res: també és el suïcidi de la felicitat, darling. Pot durar més o menys, però es tracta de decidir com vols viure, no enganyar-te amb un món paral·lel. Costa, ho sé, moooolt.

    ResponElimina
  2. Suïcidi de la felicitat... Les infidelitats que no han sigut però què s'han desitjat i imaginat, també són infidelitats? Clar què sí... Podria comentar moltes més coses, però estic de vacances i no vull aportar-li a la meua ment més motius per agreujar el meu TOC.
    Quantes coses m'agradaria parlar amb tu perquè "força ànimes bessones correm per aquest món..."
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Qué complejas son las relaciones humanas! Efectivamente, la aparición de una tercera persona, eso que hace que tres sean multitud, es más habitual de lo que parece. Cuando esa entrada es huracanada y tormentosa, pienso que puede crear menos movimiento en una pareja que si es sutil y sinuosa. El que llegue a un lado u otro depende del miembro de la pareja que "hace caso" al tercero. Y lo más doloroso para el que queda es que entrara, por ejemplo un hombre detrás de una mujer y acabara llevándose a su marido. Un besote.

    ResponElimina
  4. Darling, tens molta raó. El temps també posa les coses al seu lloc tot i que les decicions són de cadascú i és lícit que cadascú trii el que vol fer amb la seva vida, equivocant-se i encertant. Ja ho cantava la Marisol i en el fons, no creus que "la vida és una tómbola, tom, tom, tómbola"?
    Dissortat, acaba de disfrutar de les vacances i els fiestons que et pegues que vindras com nou i desprès em podràs comentar el que tu vulguis.
    Càntir, tu surrealista final me ha dejado pasmada. Con todo lo doloroso que realmente puede ser me ha hecho sonreir, que no reir, porque todo es posible. En cuanto al resto decirte que pienso que también depende de uno dejar que el tercero entre de forma huracanada o sutil.

    ResponElimina