diumenge, 11 d’octubre de 2009

Calent (C) Amarg (A) Fort (F) Express (E)

Una de les addiccions que pateixo és el cafè. No puc passar sense el líquid negre que defineixo perfectament amb les quatre paraules que es comencen per les lletres que composen el seu nom: Calent, Amarg, Fort, Express..... Uhmmmmmm!! Quin plaer!!! Em ve l’aroma al nas i el gust a la boca.
Quan em vaig quedar embarassada per primer cop vaig començar a agafar-li un fàstic que no podia ni ensumar l’olor de la cafetera de la veïna quan pujava pel celobert. Vaig regalar els paquets que tenia a casa i vaig haver de treure de la cuina la cafetera elèctrica que hi tenia. Només veure alguna cosa relacionada m’agafaven les nàusees. Al cap d’uns mesos d’haver tingut la criatura ja tornava a disfrutar del líquid element. Desprès de tres anys al notar un altre cop aquells símptomes vaig saber que tornava a estar embarassada sense fer-me cap prova. Efectivament. Ni prova de la granota ni analítica de res, jo passava la prova del cafè.
Però ara com que el tema dels embarassos ja està tancat i barrat disfruto cada tassa que em vec. Tot i que cada tassa és diferent. No sempre et surt igual encara que sembla que tot es fa igual. Jo, com a bona cafetera que sóc, necessito el meu ritual i tinc les meves manies al respecte. Que si la cafetera, que si la tassa, que si el meu lloc al sofà per prendre-me’l, i ha de ser aquell i no un altre, etc.
És el meu moment. És el remat d’un bon àpat. I a vegades ha estat un bon àpat i aquest moment l’espatlla o ajuda a fer-lo més gran. És el punt final d’un bon relat. És el petó final d’un film romàntic. És la posta de sol d’una jornada encantadora. És la intimitat i també és la companyia. És l’excusa per veure a algú. És l’alegria dels sentits. És el primer bon dia, el confort de mitja tarda, la cirereta del pastís, el contrapunt d’un mos dolç, és energia, és una carícia, una injecció d’ànims, un record, tot un món.
Qui vol fer un cafè amb mi?

5 comentaris:

  1. Teresa, has descrit meravellosament el que pense del café, sense ell no podria viure, malgrat que algunes vegades em passe. Aquell any... aquell any en bebia tant que era impossible (unit a altres coses) poder estar "relaxat". Tot anava tan ràpid...

    Per cert, per a mi es molt important on bec el café, i si estic a casa, doncs... Si vas a aquest enllaç, veuràs... Deixam una petita resenya allí xDDD A vore què et sembla.
    http://dissortat.blogspot.com/2009/05/otro-de-esos-dias.html

    Una abraçada (és un atreviment acomiadar-me amb una abraçada?)

    ResponElimina
  2. JO!!!!!
    Val també un cafè amb llet o talladet???? Ja sé, ja sé, no és el mateix... però en aquest cas compensa la companyia ;-)

    ResponElimina
  3. Darling, tu i jo continuem tenint pendent un café en "aquella" taula. Encara que ens haguem vist entre mig, allò queda pendent i si s'escau que hagi de ser un tallat, vinga, va, admito pulpo como animal de companyia...

    ResponElimina
  4. Saps que el cafè es manté a l'organisme fins a 48h després d'haver-ne pres?... però crec que a partir d'ara romandrà al meu interior encara molt més temps...

    ResponElimina