dijous, 22 d’octubre de 2009

AMIGUES



D’entre tots els pps que corren per la xarxa plens de xorrades (que si cadenes, que si acudits, que si fotos idíl·liques, que si curiositats varies i un milió d’etcèteres) en vaig llegir un que deia que les xerrades d’amigues s’havien d’anar cultivant perquè eren terapèutiques.

Efectivament, igual que un rellotge parat te raó dues vegades al dia, sempre hi ha alguna cosa aprofitable entre tot el que corre en els power points. Una d’aquestes coses és el que això de les tertúlies entre amigues són terapèutiques.

Si, si, les dones tenim aquesta necessitat vital de garlar i garlar i ens deixa com a noves. Intentem canviar el món, o més ben dit, arreglar-lo, cosa que com està ben demostrat no és gens fàcil, però per intentar-ho... Total mal no en fem a ningú, en tot cas l’únic que perjudiquem és el descans del veïns de la casa de l’amfitriona, però us puc assegurar que tot el “innocent” mal (si és que tractant-se de nosaltres, hi ha alguna cosa innocent) que puguem causar queda en nimietat al costat del benefici que se n’obté: un grup de dones felices, contentes, relaxades, amb l’ego més en el seu lloc que mai i que es poden estalviar la pastilla pel mal de cap i per la depre. Què més voleu?

Divendres passat vam tenir una de les nostres trobades. El nexe en comú era TMI, tot i que cada vegada que ens trobem qualsevol grup d’amics amb aquest nexe, ja som més ex que no pas una altra cosa. Com diu sempre l’Anouk el millor de TMI ha estat sens dubte la gent. Alguna cosa hi deu haver quan encara ens continuem trobant, diferents grups de gent i en diferents àmbits i sempre amb aquest nexe que n’ha creat d’altres que sobrepassen la relació purament professional.


Doncs bé, al que anàvem, ens vam retrobar desprès de temps per fer un soparet. El menú era el de menys. Ho vam solucionar amb dues pizzes gegants d’entrega a domicili. Però riure vam riure amb ganes. Confidències, unes quantes. Posar-nos al dia era el primer tema del rigorós ordre del dia. Compartir les alegries i les penes. Alimentar el caliu que ens uneix i que no defalleix. Recordar vells moments, inevitable en cada trobada. Il·lusionar-nos per la propera ocasió.


Un petó molt fort a totes, amigues meves, i que puguem continuar compartint aventures per sempre més.

1 comentari: