Final de curs 2008-2009

Avui s’ha acabat el curs amb els nens. Ha estat el primer any de tutoria i suposo que només per això ja han estat especials per a mi. La veritat és que he tingut un grup molt maco, amb nens més o menys difícils i amb moltes coses per a compaginar a l’aula, però dintre del que hi ha avui en dia, puc dir que un curs fàcil. Ho he passat bé, ho he disfrutat i realment la feina és molt maca. Si la fas amb ganes, que els qui em coneixeu sabeu que jo ho faig així, ho és. Hi ha molta part d’entrega als altres, de compartir el que tens dins teu, els coneixements, els valors, els sentiments, la creativitat, l’entusiasme, l’alegria... tot i que a vegades la teva vida va per altres derroteros i tens poques alegries que compartir. Però passa una mica com amb l’artista que s’ha de posar davant del públic i fer el seu paper sigui quin sigui el seu estat d’ànim. Doncs a nosaltres també ens toca una mica posar-nos cada dia davant del nostre públic i fer la feina, estem contents, tristos, amb mal de cap o amb molta eufòria. Però els nostres clients, els nens, a vegades et fan sortir dels teus problemes ja que et demanen dedicació exclusiva i et fan oblidar la resta amb les seves coses, a vegades bones i a vegades dolentes, però et fan estar allà, en cos i ànima.
Quan davant meu només hi havia papers, la cosa era molt diferent. I si un dia no s’estava d’humor es podia anar passant pàgines per omplir el temps, però aquí no hi cap això. Aquí s’hi ha d’estar.
Desprès dels 10 mesos que hem viatjat junts en l’aventura del curs 2008-09 es crea una estimació mútua i una complicitat entranyable.
Els pares m’han fet un regalet de final de curs i una carta molt, però que molt xula, que m’ha arribat al cor. Hi ha hagut molt bon feeling amb tots ells i crec que ells també han estat contents.
Què bé!
Avui, també hem fet el comiat dels de 6è. Molt emotiu. I això deu passar any rera any, perquè és clar, cada any n’hi ha un de 6è i se li ha de fer el comiat corresponent... i d’aquí uns anys em trobaré als que han estat alumnes meus fets uns homenets i podré saber de molts d’ells com els hi va la vida, que estudien, si treballen,.... que ha sigut d’ells i que se n’ha fet d’aquella llavor que jo vaig intentar sembrar o fer créixer... no em digueu que no és entranyable!!!
Au, molta sort a tots en el camí de la vida!!!
I bona revetlla, que avui també toca.