dimarts, 23 de juny de 2009

Final de curs 2008-2009

Avui s’ha acabat el curs amb els nens. Ha estat el primer any de tutoria i suposo que només per això ja han estat especials per a mi. La veritat és que he tingut un grup molt maco, amb nens més o menys difícils i amb moltes coses per a compaginar a l’aula, però dintre del que hi ha avui en dia, puc dir que un curs fàcil. Ho he passat bé, ho he disfrutat i realment la feina és molt maca. Si la fas amb ganes, que els qui em coneixeu sabeu que jo ho faig així, ho és. Hi ha molta part d’entrega als altres, de compartir el que tens dins teu, els coneixements, els valors, els sentiments, la creativitat, l’entusiasme, l’alegria... tot i que a vegades la teva vida va per altres derroteros i tens poques alegries que compartir. Però passa una mica com amb l’artista que s’ha de posar davant del públic i fer el seu paper sigui quin sigui el seu estat d’ànim. Doncs a nosaltres també ens toca una mica posar-nos cada dia davant del nostre públic i fer la feina, estem contents, tristos, amb mal de cap o amb molta eufòria. Però els nostres clients, els nens, a vegades et fan sortir dels teus problemes ja que et demanen dedicació exclusiva i et fan oblidar la resta amb les seves coses, a vegades bones i a vegades dolentes, però et fan estar allà, en cos i ànima.
Quan davant meu només hi havia papers, la cosa era molt diferent. I si un dia no s’estava d’humor es podia anar passant pàgines per omplir el temps, però aquí no hi cap això. Aquí s’hi ha d’estar.
Desprès dels 10 mesos que hem viatjat junts en l’aventura del curs 2008-09 es crea una estimació mútua i una complicitat entranyable.
Els pares m’han fet un regalet de final de curs i una carta molt, però que molt xula, que m’ha arribat al cor. Hi ha hagut molt bon feeling amb tots ells i crec que ells també han estat contents.
Què bé!
Avui, també hem fet el comiat dels de 6è. Molt emotiu. I això deu passar any rera any, perquè és clar, cada any n’hi ha un de 6è i se li ha de fer el comiat corresponent... i d’aquí uns anys em trobaré als que han estat alumnes meus fets uns homenets i podré saber de molts d’ells com els hi va la vida, que estudien, si treballen,.... que ha sigut d’ells i que se n’ha fet d’aquella llavor que jo vaig intentar sembrar o fer créixer... no em digueu que no és entranyable!!!
Au, molta sort a tots en el camí de la vida!!!
I bona revetlla, que avui també toca.

4 comentaris:

  1. Dedicació plena a la feina què t'agrada. Això és magnífic. Ara a gaudir de les vacances. Espere que tingues més temps per a escriure al bloc i poder llegir-te. Jo me incorpore al treball el diumenge, i tindré les vacances en octubre, així i tot, continuaré avorrint al personal el el Bosc.
    Felicitats per haver acabat el curs tant bé.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Primer gràcies per ser un fidel seguidor.
    Segon felicitar-te pel teu retorn a la feina, que suposo que és una bona notícia.
    Tercer, hi ha escrits teus que certament no són l'alegria de la huerta, però tens molts passejants en el teu bosc, per alguna cosa serà...
    Al contrari que jo, espero que tu encara que ara tinguis menys temps, espero no deixis d'escriure.

    ResponElimina
  3. Gràcies per les teues lloançes del bloc. Tinc seguidors seguramente perquè deixe surtir part de les meues miseries (crec què el suficientment encriptades), juntament amb coses que em resulten interesants; i què sembla ésser que a la gent també. Jo sé que tu també segueixes el bloc i no deixaré d'escriure de moment, malgrat le guardies de 14 hores i les nits de 10 hores (com aquesta).
    Salutacions i espere algun teu comentari inteligent, i no massa dur, què estic en fase de recuperació jajajajaja.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Per cert, vaig començar escrivint per a mi, per a vomitar certs sentiments i inquituts; però per alguna cosa, com tu dius, la gent començà a passejar, així què he continuat...

    ResponElimina