La colònia de Bongonyà

Avui hem tingut la trobadeta d’estiu de les estimades maghistèriques.
Per fer contenta a l’Ester hem pujat a la plana perquè sempre es queixa de que li toca baixar a ella cap a la capital i de tant en tant (un cop cada dos anys) li fem els honors i pugem nosaltres. Per tenir-nos contentes ens busca llocs interessants que ens deixen molt bon record i així sempre és grat tornar-hi.
Avui ens ha dut a la colònia tèxtil de Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló. Entrar a la colònia ja ha estat tot un encert. Per aquells carrers m’era fàcil imaginar com era la vida en aquella època... malgrat les dificultats, entranyable. Resulta que aquesta va ser una de les colònies industrials més importants de Catalunya, d’origen escocès, durant l’últim terç del segle XIX. Hi havia la fàbrica Fabra i Coats que encara guarda la xemeneia i les naus. Ara les naus s’estan tornant a utilitzar perquè altres industries les estan llogant i reutilitzant, però el més interessant és la part de vivendes de la colònia que sempre ha estat “viva” i és molt curiós com es conserven els carrers i les casetes. Encara hi funciona la botiga que subministra el més bàsic a les famílies que hi viuen, és l’economat que sempre hi ha hagut i al Casino hi ha instal·lat un restaurant que és on hem dinat. Ole, ole i ole el bé que hem estat! Una terrassa amb una ombra espectacular i el menjar bo, molt bo i amb uns preus molt raonables. De la xerradeta de rigor no cal ni parlar-ne, de nivell, of course, as usual... cadascuna amb les seves històries i aquest cop hem anat de sorpresa en sorpresa. I finalment, la última sorpresa ha estat que hem pogut visitar una casa de la colònia per dintre perquè resulta que els avis de l’Ester havien viscut a la colònia i encara la conserven, és més ara l’Ester i el Jordi s’hi ha fet un hortet i tot i hi hem collit inclús enciams per emportar-nos... vaja un luxe de dia.