Ja hem encetat un nou any. Jo el començo afegint aviat un número més a la meva edat, així que avui ja són 45. Uff, ja comença a fer cosa dir l'edat, tot i que jo he estat sempre orgullosa dels anys que tinc i de com ho porto, però la veritat és que si que hi ha coses que es van notant... la motxilla a vegades pesa una mica. I crec que pesa perquè potser hi porto més coses de les que necessito, ja n'hi ha que em fan nosa però em costa molt llençar i apartar-les de la meva vida. Sóc així.És curiós que a la vida un transmet el seu caracter en moltes de les coses que fa. En petites coses, sense ser-ne concients, reflectim com som. Sempre em ve al cap un dia que jugàvem al parxis i dubtava de quina fitxa havia de moure i algú hem va dir: "No t'ho pensis tant, mou la primera fitxa que et sembli". Jo, tota recatada, vaig contestar: "No, no, s'ha de veure que pot passar amb cada moviment...". I així és com faig les coses en general, tope racional, assegurant les consecuèncis, però a vegades no és la millor manera, ho he de reconèixer, a vegades hauria d'aplicar-me la filosofia del llibre del Xavier Guix, "Descontrola't". Però necessito un cop de mà per fer-ho!!!
Ara que acabem de fer balanç del que hem fet i el que ens ha passat durant l'any que s'ha acabat i planegem el que voldriem que ens passes durant el nou any és moment potser de provar de fer alguna cosa al respecte.
També es veritat que el temps posa les coses al seu lloc de la mateixa manera que ho és el que el món és dels valents. Així que no es pot anar esperant que les coses passin soles. Com diu un proverbi japonès: "Existeix una porta per la qual pot entrar la bona sort, però la clau la tens tu"
És ben cert el que dius, hi ha cose de les quals només tens tu la clau del què passarà, només tu pots decidir si vols que canviin. Ningú no pot donar-te aquesta empenta que a vegades ens sembla que necessitem. Però si no et decideixes, és perquè no ha arribat el moment encara... Petons i endavant!
ResponEliminaAh i felicitats!
ResponElimina