dimarts, 30 de desembre de 2008

Concert nº 192

Des de fa uns anys, la nit del 29 de desembre, en Claudi Arimany, solista granollerí de flauta travessera de projecció internacional, ofereix un concert en motiu del seu aniversari. Resulta que abans ho feia a casa amb amics, entre els quals hi havia Mn. Cardús, rector de la Parròquia de Santa Coloma de Marata i coneixedor apassionat de la música. Va ser ell qui li va proposar de fer aquest concert a l’església, obert al públic.
Jo com a part del públic que sóc he de dir que va ser un gran encert de Mn. Cardús.
El poder gaudir d’aquests concerts és un luxe. La qualitat artística dels qui els porten a terme, indiscutible; l’entorn, ideal (ja es fa molt petit); el contingut triat cada any, fantàstic... tot això, i molt més que és difícil explicar, convida a tenir present a l’agenda de cada any aquest acte i intentar no faltar a la cita.
Ja fa temps també que en aquesta petita església i organitzat pel mossèn es porten a terme els “Concerts de Marata”. El d’ahir va ser el 192. Tot un èxit tenint en compte que no es compte amb gaires recursos ni econòmics ni efectius però el que si s’aconsegueix és un molt bon nivell artístic i musical. El ple està cada vegada assegurat. És sorprenent que en un poble de menys de 200 habitants i en una església tant petita es puguin celebrar concerts d’aquesta magnitud. Per alguna cosa serà!
Tornant al concert d’ahir:
“La Família Bach” a càrrec de Claudi Arimany i Antonio Arias, flautes, i Pedro J. Rodríguez Larrañaga, clavicèmbal.
Val a dir que va ser fantàstic i que la flauta d’or amb la que toca Arimany, regal del gran mestre Rampal es pot dir que produïa els efectes de l’Hamelin. També em sembla interessant afegir que a molts personatges els fa gran precisament la seva senzillesa i la seva generositat, virtuts amb les quals et fan entendre i apreciar encara més allò que els ha fet grans. En el cas del Claudi Arimany es dóna això. T'explica les peces que va a tocar i l'anecdota que pertoca a cadascuna treient ferro a la rigurositat de la interpretació i fa que el concert del 29 de desembre sigui semblant un concert entre amics.
I al final del d'ahir ningú marxava de l’església, tot estar drets i “anxovats”. Ens van regalar tres “bis” en agraiment als aplaudiments, l’últim dels quals va ser un arranjament de nadales, que a part d’adient i encertat, ens va deixat un molt bon gust de boca.
Fins el proper!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada