dilluns, 5 de gener de 2009

Pessebre Vivent: El pessebre dels oficis

Dissabte vaig anar a veure el pessebre vivent de Sant Guim de la Plana. Feia anys que n'havia sentit parlar, no tant com aquest però, i tenia ganes d'anar-hi. Com que és una d'aquelles coses típiques de fer amb la mainada, fa uns anys tenia intenció d'anar-hi amb uns companys de la feina però al final abans de que arribes la data es van canviar radicalment els plans i no va poder ser i jo hem vaig quedar amb l'espina clavada. Aquest any amb tota la polèmica que s'ha aixecat al respecte degut a les desavinences entre l'Ajuntament i l'entitat organitzadora del pessebre, La Marinada, i la publicitat que tot això ha donat, tenia més ganes que mai d'anar-hi. L'ocasió es va presentar "en bandeja" i la vaig aprofitar. Va valer la pena.


No vull fer més llenya del arbre caigut (sóc terrible amb les traduccions literals, ho sé) però penso que estan sent molt poc senyors, tant els uns com els altres, en aquesta polèmica i hi estan barrejant la política i altres diferències personals en una cosa que no hi hauria de tenir res a veure i, tot i que al final no deixa de ser publicitat, no és aquesta mena de publicitat precisament la que fa llustrosos els actes.


El pessebre vivent és sensacional. Està ambientat d'allò més bé. Els racons (els quins s'han pogut veure aquest any) estan logradíssims. Els personatges (incloent els animals que es comporten com professionals de Hollywood) estupendament caracteritzats. El recorregut molt ben dissenyat. TOT MOLT BÉ.


Aquest pessebre porta de subtítol els oficis perduts. Jo encara he tingut la sort de viure o veure d'aprop i en viu i en directe moltes de les escenes que allà s'hi representen. És curiós, però és així. I em desperta una terrible tendresa alhora que nostàlgia que aquestes coses ja només formin part de museus o d'obres com aquesta. Els temps passen que se les pelen!!! I jo a vegades tinc la sensació d'haver estat amb el peu en una altra època com per casualitat... però m'encanta, crec que em comporta un enriquiment que no té preu. Veure detalls, per cert, molt ben trobats, de feines com fer cordes, cosir saques, fer esclops, arreglar botes (de vi), fer cistells, fer forques, fer espardenyes, tallar herba, fer bugada, etc. amb tots els estris corresponents i en racons que semblaven vius em feia veure als meus pares i als meus avis sent els protagonistes de l'època. Quines coses!!!


Però deia una mica més amunt que els temps corren que se les pelen i efectivament és així des de fa 30 ó 40 anys perquè el que està clar és que des de l'època que es vol representar en els pessebres vivents (se suposa que uns 2009 anys) fins la postguerra el ritme era un altre i tot es mantenia més o menys igual. En canvi, de la postguerra cap aquí... uff, això és frenètic. M'estic equivocant amb aquesta reflexió? Se me n'ha anat l'olla?


Sigui el que sigui no us perdeu el pessebre vivent de Sant Guim. Aquest any fins el dia 11 de gener, o sigui que ja podeu córrer, que a més a més pot ser l'últim. I sinó un altre any us hi acompanyo. És una aportació entranyable al nostre patrimoni cultural. És per alguna cosa que ha estat declaratd'interès turístic i que compta amb el Premi Mundo Teatre. Esperem comptar també nosaltres amb el premi de no deixar-ho perdre. Senyors de Sant Guim, poseu-hi seny!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada