dimarts, 6 de maig del 2014

Somnis en Do Major

Des de fa unes setmanes que tinc uns somnis estranys. I quan dic estranys vull dir surrealistes més que una altra cosa. M'aixeco de dormir amb la sensació d'haver patit i de no haver descansat prou i sobretot, preocupada per com em venen al cap, sigui al conscient o a l'inconscient, certes coses. Perquè us feu una idea del que vull dir, us explicaré en quatre lletres dos d'aquests meus darrers somnis.
L'un era que havia esclatat la tercera guerra mundial. Els russos n'havien fet alguna de grossa i un tanc verd fosc i ferotge entrava pel mar a Barcelona, per la platja de la Barceloneta i començava a llençar foc contra el que trobava. Aquests era el context. Jo era al poble dels meus pares i pensava no moure'm d'allà perquè la meva mare sempre m'ha dit que per la guerra civil els de Barcelona ho havien passat molt malament i n'arribaven alguns al poble que havien patit molt.
L'altre somni era una baralla, en un mercat, que jo tenia amb el germà lleig de Los Chunguitos. Resulta que despatxava en una parada d'embotits i jo volia unes botifarres que tenia allà i tenia pressa i ell passava de mi i no m'atenia perquè estava perdent el temps cap a un costat i cap a l'altre sense fer res....

Què, què me'n dieu de les meves apassionades nits?

9 comentaris:

  1. Estàs molt treballadora tu per les nits!!
    Del primer no m'estranya gens amb tot el que cau.
    Del segon poc puc dir-te, però segur que si penses una mica alguna cosa trobaràs que guardi relació amb el que has somiat.

    "Els somnis, somnis són" ☺
    Aferradetes!!

    ResponElimina
  2. Segur que al final del tanc baixarà en George Cloney li fotrà una clatellada al chunguito i acabaràs menjant botifarra amb en George. Espero abans de que toqui el despertador.

    ResponElimina
  3. Déu me'n guard d'atrevir-me a interpretar-los!!!

    He, he, he...

    La lluneta ho fa molt bé... I crec que té raó... No em cal afegir res més.

    ResponElimina
  4. Gairebé mai me'n recordo dels somnis, i somniar somniem tots. De fet, diuen que tenen una funció molt sana per al nostre cervell.
    Ara després d'aquests, veuràs com te'n vindran de més agradables, perquè somniar amb Los Chunguitos té tela...;) Potser alguna música que te'ls ha fet recordar, o alguna notícia que hauràs llegit, o ves a saber...
    Una abraçada, Laura.
    I avui...dolços somnis!!!!

    ResponElimina
  5. Sens dubte, és molt més terrorífic el segon! El lleig de Los Chunguitos dius? Quina basarda. Riu-te tu de la tercera guerra mundial. L'autèntic pànic està a la botiga d'embotits.

    ResponElimina
  6. Si qualifico el primer com a terrorífic e inquietant hem quedo sense paraules pel segon :S

    ResponElimina
  7. Esperem que el primer no sigui premonitori, perquè si esclata la 3a Guerra Mundial el segon somni ja no es podrà produir.

    Fita

    ResponElimina
  8. De vegades somniem coses ben absurdes, que no tenen cap sentit i em sembla que no val la pena que ens hi capfiquem...El segon, és ben surrealista!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  9. Sa lluna: Sort que els somnis només són somnis, en el meu cas!
    Joan: M'agrada la teva manera de rematar els somnis!
    Carme: No m'atreveixo a interpretar-los ni jo!
    Fanal blau: Tinc clar pq tinc presents als Chunguitos, però d'aquí a que m'apareguin als somnis...ufff!
    Xexu: Si és que jo sóc així, ja posat si s'ha de somniar, fem-ho a lo grande!
    Pons: No et pensis que quan em vaig despertar, segur que em punxen i no em treuen sang!
    Xavier: Home, espero no ser tan gafe i es quedi en la ficció, tant l'un com l'altre! A veure si ara esclata la IIIGM i serà culpa meva!
    Roser: Capficada no hi estic gens, només tremendament sorpresa!

    ResponElimina