divendres, 9 de maig de 2014

Ja no hi ha passeig els dijous


Des que he canviat d'escola, els dijous ja no faig el recorregut a peu que tan em gratificava. Ara em toca agafar el cotxe cada dia, sí o sí. I com tot en aquesta vida, això té els seus inconvenients però també té avantatges. El trajecte que faig per arribar a la feina és d'uns 8 km. I no sabeu el que dóna de si aquest tram.
En 16 anys que fa que visc per aquestes contrades mai havia passat per aquest camí i hi he descobert un món. El primer a comentar és que hi ha un turonet que separa Granollers i Parets i que aquest turonet, com solen fer les fronteres naturals, marca moltes diferències.
Hi ha matins que enfilo la carretera, sense cap pena ni glòria, però quan arribo a la part més alta el dia em regala una imatge paisatgística que em fa badar la boca. En dies clars Montserrat és mostra gloriosa, a vegades il·luminada per un sol que sembla l'enfoqui directament, rogenc, matiner i que en fa una postal. Al costat també es pot veure el perfil de la Mola i una mica més a la dreta els Cingles de Bertí. La vista s'ho val. El dolent és que no hi ha cap espai per a aturar-se i poder fer alguna foto. Si fos així hauria de sortir amb més temps de casa perquè tot i que el paisatge és el mateix, cada dia estrena vestit i sempre li escau.
Altres dies està més ennuvolat, però igualment al arribar a dalt s'obre davant teu un espectacle per a la retina: núvols acariciant les muntanyes, boires humitejant-ho tot, contrastos entre blau-grisos, verd-grocs i altres combinacions.
A la tarda, quan torno, el sol em queda a l'esquena. Mai com ara havia gaudit tant mirant pel retrovisor perquè les postes són de pel·lícula.


(... continuarà)

6 comentaris:

  1. Em va passar el mateix!!Aquests són els petits descobriments que ens fan sentir encara més vius.^-^

    ResponElimina
  2. Ja pots ben dir que tot té coses bones i no tan bones, però que sempre ens podem quedar amb la part positiva. Haver d'agafar el cotxe als matins és un rotllo, però l'espectacle visual no te'l treu ningú.

    ResponElimina
  3. un bona mirada a la realitat no pots fer el passeig i en canvi tens aquest bell paisatge....

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Ets una bona observadora de la natura, a mi també em passa quan vaig en cotxe per paratges ben especials, fins i tot alguna vegada he tingut algun ensurt per culpa d'alguna distracció paisatgística...
    M'agrada això que dius que "el paisatge cada dia estrena vestit i sempre li escau"...És veritat, sempre descobreixes nous matisos.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina