divendres, 2 d’agost del 2013

El silenci dels arbres

Aquest llibre de l'Eduard Màrquez, autor que no coneixia, em va caure a les mans en un bookcrossing que vam fer en una trobada veinal. Venia amb dedicatòria i tot. La seva lectura ha estat una grata sorpresa perquè al principi em va costar molt d'entrar-hi. El trobava fosc, trist i confús. Hi havia uns canvis de temps i de personatges que no entenia. Però poc a poc vaig passar de l'apatia al no poder-me'l treure de les mans i me l'he cruspit en 4 dies, donat el seu tamany.

M'ha agradat molt. Té un estil particular en la forma narrativa; un llenguatge acurat, senzill però molt poètic. El fil conductor musical està molt ben trobat per explicar unes quantes històries de vides entrellaçades, d'amors i desamors, de la cruesa de la vida, sobretot en temps de guerra.

I ens podem trobar paragrafs durs com aquest:
"Estic tan cansada que, quan alguna estona torna la llum o l'aigua, em falten les forces per fer a correcuita tot el que he de fer: rentar la roba, omplir els bidons, netejar la casa, banyar-me.
No sé el temps que podré resistir-ho. Alguna cosa serà com abans? Quan miro les fotografies i repasso tot el que he perdut, crec que no. La vida se m'escapa. Em sento com els gossos abandonats que vagaregen pel carrer."

O altres de preciosos com aquest altre:

"La Sophie havia triat una fageda per tocar [...] Fins llavors, tot i que m'ho havia descrit un munt de vegades, no vaig percebre el veritable abast de la reserca de Sophie. Sentir la música de Petrassi al mig del bosc envermellit per la tardor va ser una experiència torbadora. Les notes, d'una bellesa ombrívola i enigmàtica, joguinejaven amb els troncs dels arbres, compartien el silenci amb l'aire que arrencava les fulles de les branques i les dipositava suaument sobre les pedres recobertes de molsa.
- Ho entens ara? Només així, fusionant la música amb l'ànima de cada lloc, puc arribar al centre de mi mateixa. És com alliberar-me de tot el que no desitjo i sentir, durant uns segons, que res no és impossible."

La seva lectura ha estat de totes totes un regal. Gràcies.

3 comentaris:

  1. N'he llegit uns quants de Màrquez, tots s'assemblen molt i et deixen un regust agredolç quan acabes, però entren bé, estan molt ben fets, només cal acostumar-se als salts que fa, però s'agafa de seguida. Són llibres curtets, però molt i molt treballats, ho diu el propi autor, que fins i tot es llegeix els fragments en veu alta, no només perquè estiguin ben escrits, sinó perquè sonin bé! Una feina notable rere cada llibre, i val la pena llegir-lo. Aviat hauria de treure'n algun, crec. Et recomano que en busquis algun altre, crec que no et decebran. Tots són durets, això sí.

    ResponElimina
  2. El títol d'aquest llibre m'agrada molt, si és un tast del que hi trobaré segur que val la pena...El buscaré.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina