dilluns, 7 de gener de 2013

La crueltat dels regals de reis



Això dels regals és una arma de doble fulla. No vull entrar en la part consumista que ens mou aquests dies i a vegades, més que moure, ens remou. On vull apuntar avui és en l'efecte dels regals.
En el nostre món actual els qui afortunadament no tenim problemes per a poder comprar algun regal, resulta que també tenim gairebé de tot i el trobar l'element per a regalar resulta una tasca un tant complicada si tenim en compte les variables bàsiques: que li agradi al destinatari, que tingui un mínim d'utilitat, un preu raonable i, si pot ser, que sigui una mica original.
Bé, un cop barrejats tots aquest ingredient, si tenim la sort de trobar alguna cosa, llavors ve la reacció del qui la reb i aquí sí que és quan a mi se'm remouen les entranyes.
Hi ha els qui són malagraïts de mena, difícils de contentar i amb qui mai encertes. Posen una cara de decepció o de menyspreu en obrir el regal, com si no hagessis arribat ni de bon tros a les seves expectatives i llavors treuen allò depressa del davant sense donar-li cap importància.
També hi ha els qui reben justament allò que no volien o que inclús ja ho havien advertit, però malgrat tot, allò els arriba.
Afortunadament també hi ha qui sempre t'agraeix de veritat qualsevol cosa o sap estar content amb el que li vingui perquè un regal sempre és un regal.
I clar, també passa que quan fem un regal pensem en nosaltres més que en els altres. I regalem allò que ens agrada a nosaltres perquè pensem que tothom té el nostre gust i no som gens empàtics ni en l'acció ni en la reacció.
I el més trist és que no sabem admetre que en les coses més simples hi ha un valor moltes vegades incalculable. I sobretot que ens deixem encegar pels detalls materials oblidant tantes i tantes vegades aquelles coses que no es compren amb diners i que ni tan sols es poden embolicar ni posar-hi llaços però que ens omplen molt més i ens fan feliços.

9 comentaris:

  1. De desagraïts l'infern n'és ple. Afortunadament, no em topo amb gent d'aquesta sovint, perquè els diria alguna cosa. Fer un regal costa, i només falta que te'l tirin per terra. Ara, el que sí que diré és que s'ha de fer pensant sempre en l'altre, no en nosaltres, que així no anem enlloc. Això ho dificulta, però no assumiré mai que algú altre té els meus gustos, pobret.

    ResponElimina
  2. cada vegada costa més fer regals, la gent és molt especial i encertar el gust i la utilitat és tasca gairebé impossible. Jo acabo moltes vegades amb regals consumibles

    ResponElimina
  3. Tens raó, a l'hora de fer un regal cal pensar en l'altre i no en un mateix...
    a casa t´han deixat somriures i aferradetes.

    ResponElimina
  4. jo també crec que un bon regal és aquell que el fas pensant en els gustos del destinatari, i un regal sempre és i serà un regal almenys s'ha d'acceptar i ser agraït, no s'ha de ser tiquis-miquis i cal agrair allò que bonament ens regalen...oi?

    ResponElimina
  5. Penso que els regals són el de menys, però que tenir una bona disposició ho és tot. Quan vols veure les coses de Rosa, tot et sembla de rosa i quan estàs ofuscat, ...
    :)
    Però sí! regalar té el seu què!
    Patons!

    ResponElimina
  6. que no en tenen prou amb el regal de la meva amistat? si es que hi ha gent que no està mai contenta...

    ResponElimina
  7. Al tiquismiquis l'haurien d'exposar en un aparador amb un llacet al cap, a veure quants/quantes se'l rifen.

    Regalar és mostrar qui ets. Llavors, si no vols mostrar-te, regala un xec. (Jo quedaria contenta, i no caldria parlar-hi més, amb aquest subjecte!)

    Hale, que m'allargo... Patons ( o pans tous ) :0)

    ResponElimina
  8. Aish, vosaltres i que sou un regal!
    Au, no comento més que encara estic mooolt relaxada però demà torno a la feina i ja veurem con anirà la cosa.
    Petons per a tots!

    ResponElimina
  9. Aish, vosaltres i que sou un regal!
    Au, no comento més que encara estic mooolt relaxada però demà torno a la feina i ja veurem con anirà la cosa.
    Petons per a tots!

    ResponElimina