dissabte, 19 de gener de 2013

Cincuenta sombras de Grey


En un sopar amb amigues abans de Nadal va sortir a la conversa el llibre d'en Grey i hi va haver opinions variades al respecte. Una va confessar haver quedat enganxada (i més coses que no cal que us expliqui però que us podeu imaginar tractant-se del llibre que es tracta).
Com que el llibre era a casa, al cap d'uns dies vaig començar a llegir-lo. Anava ja per la pàgina 100 i encara no li havia trobat cap gràcia a la cosa. La meva valoració en aquells moments era força fluixa. Però poc a poc em va començar a captivar la història. I com més anava, buscava qualsevol moment per llegir un capítol. I tot i que no crec que em llegeixi els altres dos llibres de la trilogia, reconec que m'ha agradat. No el recordaré com una perla literària però crec que ha sabut donar-li naturalitat a un tabú. 
No comparteixo per a res l'afició al “bondage”, a la submissió, al món sado i tot el que pugui associar-s'hi, però crec que el tema en la novel·la està tractat d'una manera planera, natural i respectuosa. Després allà cada qual amb les seves pràctiques i les seves aficions.
El resultat, al meu parer, és una novel·la fresca i trencadora i que obra evidentment la porta a la polèmica, en una societat que per molt que vagi de ment oberta i lliberal, hi pesa encara molt el solatge de la repressió.
He llegit moltes opinions al respecte, unes d'exaltació i les altres demolidores. Els extrems no són bons i hi ha algunes persones que s'ho haurien de fer mirar. Tothom que agafa aquest llibre es pot imaginar una mica el que hi pot trobar a dins i si saps que allò està lluny dels teus gustos, potser hauries de triar una altra lectura, no?
L'argument no té cap mèrit: Un jove triomfador en els negocis, molt ric, molt guapo, molt intel·ligent, es queda prendat d'una noieta que li va a fer una entrevista per un treball de la facultat. Comencen una curiosa relació, plena de sorpreses, per la noieta i pel lector. El Sr. Grey és un ésser molt complicat, fruit potser d'un passat també complicat i poc usual, que es va desvetllant amb molt petites dosis, i es mou en un món de somni en que tot està degudament controlat. L'única que s'escapa al control, tot i que cada cop menys, és l'estudiant universitària. Però quan la corda s'estira massa, ja se sap, al final es trenca. El qui vulgui saber-ne més, que es llegeixi el llibre.
I en tot això hi ha la seva dosis de sexe explícit, sí, però no considero que es tracti de novel·la eròtica. Si que crec, com s'ha dit, que pot agradar a les dones i als homes no, en el fons hi ha una gran dosi de romanticisme. I a més les dones es poden enlluernar en les meravelles del princep blau, però pels homes aquest príncep blau posa un llistó molt alt i el poden arribar a veure com un enemic.
Penso sincerament que depèn del suc que se li vulgui treure a la lectura en podrien sortir molts temes seriosos de discussió i/o reflexió: la submissió en la parella, els límits del sexe, el poder dels diners, la independència personal, ...
Si no l'heu llegit us animo a fer-ho.

8 comentaris:

  1. M'ha agradat llegir la teva opinió del llibre, jo de moment tinc tant poc temps per a llegir que selecciono acuradament quins em puc llegir ....vull dir que en tinc molts pendents i he de triar...com tu dius els extrems no són bons, a mi el que acostuma a passar és que el llibres dels quals sento a parlar massa.....( diguem-ne els anomenats bests sellers) sovint m'agafa una certa prevenció i no els llegeixo ...de vegades si ho faig i alguns m'han agradat i altres gens....

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat llegir la teva opinió, perquè també em va enganxar el llibre i em feia com vergonya, com si no estigués a la meva alçada (ves quina bestiesa). La veritat és que l'he comparat amb una hamburguesa amb doble de formatge, perquè me'l vaig llegir així, sense posar-me gaires preguntes sobre uns temes sobre els quals, efectivament, et pots fer preguntes, com tu dius (la submissió en la parella més enllà del joc sexual, l'atracció d'una combinació tan banal com la de "bellesa & poder"...). A què es degut aquest èxit brutal? No ho sé ben bé, pot ser que a les dones també ens agrada el sexe explícit, que curiós, un cert morbo pels límits, formar part d'un fenomen quasi social de complicitat entre dones, el que tu dius de la part romàntica també deu tenir el seu pes...
    De tota manera, em passa com a tu, em sembla que amb un ja en tinc prou (i si canviem d'opinió tenim una llaaarga filera de llibres de la mateixa corda esperant ;). Salutacions, Laura n4

    ResponElimina
  3. He escoltat molts comentaris sobre el llibre, suposo que hi ha gent que s'arriba a identificarvamb l'història i gent que sap el que està llegint. Jo no crec que el llegeixi, però m'agrada la teva conclusió.

    ResponElimina
  4. Això n4 era de la comprovació de paraules...

    ResponElimina
  5. Crec que no et faré cas i no el llegiré. Me l'imagino molt previsible...

    ResponElimina
  6. jo l'estic llegint ara..
    ja us dire..

    ResponElimina
  7. A mi em va agradar i me'ls vaig acabar llegint tots tres. Però entenc que hi hagi gent que no li agradi, no ens pot agradar tot.^-^

    ResponElimina
  8. Doncs tinc clar que és un dels fenòmens del moment, però no em va de gust entrar-hi, encara menys sabent que és una trilogia. Una abraçada.

    ResponElimina