dissabte, 26 de gener de 2013

Els meus passeigs dels dijous (I)



Els dijous és mercat i si normalment ja és prou difícil trobar aparcament, aquest dia de la setmana és una cosa impossible. És per aquest motiu que els dijous vaig caminant a la feina.
Fer aquest passeig a peu és un luxe.
Surto de casa i em sento en contacte amb el món.: si fa sol, sento la seva escalfor a la cara, si fa vent també noto com bufa. Trobo a gent pel camí que conec i saludo, nens, pares, alumnes, ex-alumnes, coneguts i sobretot saludables. I observo a molts que van en la meva direcció o que van en direcció contraria i faig les meves reflexions. I si estic enfadada, que també pot ser, trec de dins el meu mal rotllo i em carrego d'energia positiva per afrontar el dia. El cap no para, repasso el pla del dia, penso en alguna cosa que puc fer avui a l'escola i penso en el que he de fer a la tarda, en què faré de dinar, en què he d'anar a comprar...
Tinc temps de tot això! I el més important: tinc temps d'adonar-me de que penso en tot això sent-ne conscient.
És o no és un luxe aquest passeig?
                                                                     ... continuarà.

6 comentaris:

  1. Si senyora un luxe! jo fa mesos que gairebé cada dia vinc de la feina a peu , de vegades tot el camí i de vegades parcialment però em genera una mica d'esbarjo i alegria....

    ResponElimina
  2. Doncs potser caldrà posar-ho en pràctica cada dia.....si et va bé. Bon luxe i barat

    ResponElimina
  3. En el teu cas, és un passeig de dijous. En el d'un altre serà algun altre moment, però és sempre un luxe trobar aquelles estones per nosaltres mateixos, per pensar, o fins i tot només per deixar el cap en blanc.

    ResponElimina
  4. No hi ha res millor que fer una mica de cama per a pensar, amiga meua.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Com diu en Joan, planteja-t'ho per cada dia!!! Ja sé, segur que portes carpetes i papers a dojo...

    ResponElimina