diumenge, 9 de setembre de 2012

Estiu IV


Viatjar amb adolescents

Com si no en tingués prou amb els meus, m'he emportat de vacances al meu nebot de 16 anys. Tota una experiència a pensar si repetim o no.
La desídia, la ganduleria, el desinterès general, ... tot en ells és desesperant. Per l'única cosa per la que es mostraven interessats era per trobar connexió wifi on paràvem i era l'únic que els feia moure. Tot i que havíem deixat les normes de convivència clares des del primer moment, no hi va haver dia que no les haguérem de recordar tres o quatre vegades.
Què els hi passa? S'han tornat sords, muts i gairebé tontos. Només els hi funcionen els polses a velocitats endimoniades per escriure missatges whatsapp, però les neurones no se si van per on han d'anar.
I tant llestos que són i tants estudis que tenen, tantes hores d'acadèmia d'idiomes que porten a les espatlles i quan han de treure les castanyes del foc, no tenen recursos o se'ls menja la vergonya i has d'anar a socorrel's.
Quin futur ens espera! No sé si aquests arreglaran alguna cosa, en el cas de que alguna de les que quedin tingui arreglo.
Us ho dic amb la mà al cor: el cel ja el tinc guanyat!

8 comentaris:

  1. I si vols unes vacances en pau encara has d'estirar d'ells fent-los participar i fent divertit el que toqui aquell dia. Els meus amb 13 i 10 fan el mateix, la llei del mínim esforç i segons ells t'has d'aguantar quen ells es diverteixen i quan ho fas tu has d'aguantar els seus morros. Egoisme? No ho se, pero el que si es cert es el fet de que portar un equilibri durant aquests dies es una prova de foc en ma esquerra.
    Mira....jo també en faré un apunt.....amb el teu permis eh..... :-)trurchal 19

    ResponElimina
  2. El trurchal 19 es la paraula de verificacio que se'm ha colat......no es cap medicament que solucioni el problema.

    ResponElimina
  3. Llàstima, perquè hauria anat corrent a buscar-ne una tona!

    ResponElimina
  4. Te l'has ben guanyat el cel! ui els adolescents són endiabladament complicats, fins i tot per ells mateixos...em penso que la societat fa massa temps que està infantilitzada, jo quan em vaig matricular a la universitat hi vaig anar sola ...ara amigues que tenen fills per estrenar a la universitat els han acompanyat a fer la cua, els han omplert els formularis...fa anys això hagués estat totalment impensable! els hem mimat massa....

    ResponElimina
  5. Em sembla que va ser a ca la Clídice que vaig llegir una cita de fa 4000 anys on deia que els joves de llavors eren uns dropos i que no se'n podia esperar res, que les noves generacions s'estaven perdent. 4000 anys després, continuem amb els mateixos tòpics. Els adolescents són així, de manual. Després se'ls passa i són ells els que critiquen la canalla que puja. Això sí que és llei de vida.

    ResponElimina
  6. Ja saps el que pense: són encantadors. xDDDDD (I tu em diràs: "Ja t'arribarà!" xDDD)

    ResponElimina
  7. Elfreelang: Segur que en tenim la culpa nosaltres. Episodis d'aquests que expliques jo també els he vist ben aprop. Potser els temps que els tocarà viure els espabilaran més, o hi haurà una selecció natural: el que maduri a temps tirarà endavant i el que no es morirà de gana.
    Xexu: Està clar que hi ha trets comuns des de fa 4000 anys, però les circumstàncies canvien i algunes altres coses tb, En Jaume Funes, expert en adolescència del qual m'he xupat unes quantes confercies diu que l'adolescència abans era una sala d'espera (entre la pubertat i la joventut) però ara és una sala d'estar.
    Dissortat: Efectivament ja sé el que en penses. A casa dels altres tot és bonic. I sí, ja t'arribarà, ja. No te'n lliuraràs pas. I llavors ja en tornarem a parlar.

    ResponElimina
  8. Els adolescents fan la seva feina, diria jo! Responen al seu temps i a les seves característiques... i sí, noia, se'ns fan pesadets, però què hi vols fer...

    Que fàcil és mirar-s'ho ja de molt lluny, oi? :)

    ResponElimina