dijous, 6 de setembre del 2012

Abismes


El ser concient del lluny que es sentia de qui l'abraçava
la feria profundament
i la feia caure en un abisme.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

11 comentaris:

  1. Garbí246 de setembre del 2012, a les 7:57

    que en la caiguda trobi el que necesita.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas6 de setembre del 2012, a les 8:23

    Els pèls de punta... noieta... se'm posen...

    però m'apunto al que diu en Joan, a vegades la caiguda també pot ser positiva.

    ResponElimina
  3. Sergi6 de setembre del 2012, a les 10:51

    Uf, és dura aquesta sensació, eh... de moment t'envio una abraçada, llunyana, però espero que reconfortant.

    ResponElimina
  4. Laura T. Marcel6 de setembre del 2012, a les 21:42

    Joan: Sí, a vegades s'ha de tocar fons per poder remontar.
    Carme: Aquestes coses són crues però passen.
    Xexu: En aquestes coses la distància no la posen els km. A vegades pocs cm et fan sentir a anys llum.

    ResponElimina
  5. Elfreelang6 de setembre del 2012, a les 22:08

    caram! és dur sentir això....la vida uneix i separa....
    ànims!

    ResponElimina
  6. khalina7 de setembre del 2012, a les 0:41

    quantes sensacions aparentment contradictòries, però a l'hora compatibles

    ResponElimina
  7. fanal blau7 de setembre del 2012, a les 0:55

    Probablement de les vivències més dures...

    ResponElimina
  8. Gerònima7 de setembre del 2012, a les 12:42

    Conec la sensació. Però també sé que amb una paraula, la distància més gran pot desaparèixer en un segon!
    Bé! en una paraula o en unes quantes!
    Abraçadeta!

    ResponElimina
  9. Sergi7 de setembre del 2012, a les 14:39

    No no, el que era llunyana era la meva abraçada, que sí que estic lluny. Ja entenc per on van els trets...

    ResponElimina
  10. ◊ dissident ◊7 de setembre del 2012, a les 17:58

    I a vegades no volem sortir de l'abisme...

    ResponElimina
  11. Laura T. Marcel10 de setembre del 2012, a les 18:11

    Elfreelang, Khalina, Fanal blau: Així és la vida, amb tot un munt de sensacions i de totes elles se n'ha de buscar l'aprenentatge.
    Gerónima: A vegades sí i a vegades no.
    Xexu: Ja ens entenem...
    Dissortat: Es prengui la decissió que es prengui, sempre hi ha el motiu que la provoca al darrere. Està clar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)