Bikasm, un desconegut en un banc.

Estava asseguda en un banc de la plaça Catalunya fent temps. De l'avorriment es va posar a llegir el llibre d'anglès del qual tenia un examen la propera setmana. Una parella de nois es van asseure a l'altre extrem del mateix banc. Al cap d'una mica li va preguntar un sobre el que llegia. Ella li va contestar amb desgana, però el noi va insistir i li va dir si li deixava veure el llibre.

• Estas estudiant anglès?
• Si.
• I com és això?

Per un moment va pensar de no contestar i no seguir-li el rotllo, però després va pensar que no costava gaire ser educada i al cap i a la fi, no tenia res més que fer fins d'allà a dues hores.

• Per la feina i també perquè m'agrada.
• De què treballes?
• Faig de ....

I es van embrancar en una llarga conversa. Ell feia les preguntes, moltes preguntes, i ella les contestava amb prudència, però amb amabilitat. A vegades ella també preguntava, però menys. La conversa havia passat a ser en llengua anglesa. Ell era de fora: pell bruna, trets sudasiàtics... i semblava trobar-se més confortable amb la conversa en anglès i a ella ja li anava bé. “It will be a good practice for your exam”, li havia dit ell.

Paral·lelament a la conversa, que li resultava força agradable, es debatia en altres pensaments que la feien desconfiar de les intencions del paio i de si estava fent bé ella de donar-li tanta conversa o no.

El company que s'havia assegut amb ell en el banc feia estona havia marxat. La conversa havia entrat ja en el terreny personal. Ella s'hi sentia bé. Semblava un bon jan. Li feia pensar en el fàcil que havien tingut la vida alguns i el complicada que havia estat per d'altres. Ell li havia dit que eren 3 germans i tots havien hagut de marxar a buscar-se la vida a diferents llocs d'Europa. Els seus inicis a Barcelona no havien estat fàcils però ara tenia una feina que li permetia viure, sense luxes però tranquil.

• Would you like to have a coffe? - Li havia dit ell de cop.
• Pardon? - L'havia entés perfectament però era una excusa per a guanyar temps i pensar en si havia de dir que si o que no.

Va acceptar. Tornava a tenir el seu debat intern. I no era cap problema de consciència. En general hi hauria poca gent que hauria fet aquest gest senzill de parlar amb un desconegut, i encara menys si era un immigrant. Per què es teníem tants prejudicis? Per que en general costava tant sortir de l'ou?

Per què s'està sempre predisposat a tancar portes en lloc d'obrir-ne?

Van prendre un cafè i van tornar a seure al mateix banc. Llavors ja no un a cada extrem, sinó un al costat de l'altre. I van continuar la conversa. I ja anava sent l'hora del comiat: ell havia d'anar a treballar i ella tenia hora a la pelu. Es va adonar en aquell moment en que encara no sabien ni com es deien. Ell li va demanar el nº de telèfon però ella li va dir que no li donava.

• Pots tenir problemes amb el teu marit?
• No ho crec. Però per si de cas. Si vols et dono l'adreça de correu electrònic.
• Mira, et dono jo la meva i m'escrius només si vols.

I li va escriure, en una llibreta que ella portava, el nom i l'adreça perquè no era un nom fàcil. El va acompanyar fins a la porta del lloc on treballava ja que li anava de pas cap a la perruqueria i es van acomiadar fins quan ella volgués.

De tornada a casa se sentia feliç:

• Per haver fet el que el cor li va dictar enlloc de comportar-se distant i freda.
• Per haver triat seguir la conversa des del principi, ser educada i oberta.
• Per haver fet el que a priori semblava obvi i tenia clar que no ho era tant. En arribar a casa i explicar-ho ho va poder constatar. I quan ho va explicar el dia següent a la feina, també.
• Per haver confiat en un desconegut sense gaire recança, i confiar una mica més en general en els iguals, i poder desmentir que els altres d'entrada siguin “dolents”.
• Per haver sembrat una llavor d'esperança en favor de les relacions humanes.

Ara queda veure si hi haurà algun dia algun correu electrònic o una altra trobada en aquell banc que ell li va dir que visitava cada tarda a aquella hora, per a seguir fent créixer aquesta llavor d'esperança.