A vegades mires al cel i la multitud d'esteles deixades per diferents avions et crida l'atenció. Reflexa ben bé allò de que els camins van i venen i de que els camins dels uns i els altres es creuen. Amb una mirada còmplice aquestes línies et fan somniar, deixant oberta la resposta a la pregunta: quin camí triaria jo?
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són.
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són.
Hi ha cançons que et fan venir imatges al cap i hi ha imatges que et fan venir cançons. Aquests cels em fan venir aquesta: Camins.
A mi també m'agrada molt mirar els camins del cel...
ResponEliminaSón camins ja recorreguts, camins que ja s'han fet i tot i així queden marcats...
Bon dia, Laura!
Una bona cançó, i una pregunta amb difícil resposta. Saber quin camí triar no sempre es fàcil. Si només es tracta de deixar volar la imaginació amb les ratxes que deixen els avions, ja és tota una altra cosa.
ResponEliminaCamins que es creue...
ResponElimina