dimarts, 24 de gener de 2012

NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN

Vaig anar dissabte a veure aquesta pel·lícula. Em va agradar molt i per motius diversos. 
Vaig veure-hi una trista realitat de societats en que la justícia està basada en no se sap quins descabellats criteris i en que les coses es poden complicar de tal manera que et fan sortir de polleguera pel raonament a l'absurd.
Vaig veure la trista (o dura, no sé) realitat que fa que les "normes" religioses s'imposin per sobre del comportament humà, solidari, d'ajuda mútua
Vaig veure-hi la complicada realitat de les relacions humanes i del que es compliquen i enterboleixen malgrat l'amor.
Vaig veure-hi l'estúpida realitat que fa que ens ferim els uns als altres quan no sabem trobar el punt d'equilibri entre els interessos contrastats. 
I sobretot hi vaig veure una societat evolucionada i madura en alguns aspectes, com és la societat iraniana i molt precària en altres, i tan propera, tot i que a la vegada molt llunyana, a la nostra. Vaig recordar quan vaig anar fa uns anys a l'Iran i hem va donar la mateixa sensació en viu i en directe.
Us la recomano a tots però especialment a la meva companya d'aventures a l'Iran. Va ser una experiència inoblidable.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada